Entrevista Associació Veïns Turó de Sant Pau

by | juny 13, 2016 | L'Entrevista

L’entrada al Turó de Sant Pau amb el cartell de la 34ena Festa Major del barri. | Laia Tardós Roda
 

 

Quan i com va néixer la urbanització del Turó de Sant Pau?

El Turó de Sant Pau es construeix com una residència de professors i personal d’administració i serveis de la UAB l’any 1971, poc després del naixement de la Universitat Autònoma de Barcelona (UAB). A l’inici es va constituir una cooperativa de personal de la UAB per a la construcció de vivendes. Al cap dels anys la propietat es va traspassar a l’Ajuntament de Cerdanyola i de l’antiga cooperativa se’n va desprendre l’associació de veïns.

 

On es situa el barri?

  

El barri del Turó pertany a Bellaterra, limita amb la UAB i amb el terme municipal de Sabadell.

 

 

Quants membres hi ha a l’AAVV Turó de Sant Pau?

S’estima que, en tot el barri hi ha 100 solars, dels quals 95 estan construïts i el 70% de les famílies formen part de l’associació. L’AAVV s’encarrega, sobretot, de temes culturals: la festa major, club de lectura, sevillanes, meditació, xerrades literàries, científiques etc.

 

  

Com és la relació amb les altres entitats de Bellaterra?

 

La nostra associació depèn de l’Ajuntament però no tenim cap relació amb associacions de Cerdanyola i ben poca amb les de Bellaterra. Anem als consells de cultura però trobem que allà només es parla de l’organització de la Festa Major de Bellaterra. Nosaltres, al disposar d’una festa major pròpia, hi tenim poca incidència. Darrerament, amb la creació de la Taula Cívica hi ha hagut més discussió de temes comuns.

 

Quines qüestions troben de més importància en l'actualitat del Turó i de Bellaterra?

Trobem cabdal un bon manteniment en general. El centre cívic del Turó de Sant Pau, les instal·lacions d’aigua, les conduccions de gas i telefonia, la jardineria i l’enllumenat públic. Aquest hivern hem tingut varis robatoris de cable de coure i hem estat a les fosques molt temps. També va haver-hi un incendi el darrer estiu i els bombers ens van fer notar que no hi havia hidrants. Finalment, el camí fins a Bellaterra és ple d’obstacles. Si no vols anar pel bosc, no et queda altra que envair la calçada dels cotxes i per tant, la gent no es desplaça tan o, si ho fa, és amb cotxe.

Vols llegir més…?

Carles Triginer, nou vocal de cultura: ‘El meu objectiu és escoltar Bellaterra’

Carles Triginer, nou vocal de cultura: ‘El meu objectiu és escoltar Bellaterra’

El bellaterrenc Carles Triginer és coordinador Servei Medicina Intensiva en Consorci Sanitari de l’Anoia i també el nou vocal de cultura de l’Entitat Municipal Descentralitzada (EMD) de Bellaterra, que fa pocs mesos va entrar a l’administració com a membre independent i actualment ocupa el càrrec de l’exvocal de cultura, que va dimitir el passat mes d’octubre, Mei Barceló.

La vida d’una comunitat gitana des de la mirada del bellaterrenc Santi Llorens

La vida d’una comunitat gitana des de la mirada del bellaterrenc Santi Llorens

La comunitat gitana de la família Dosantos, d’origen portuguès, vivia sota un dels ponts propers a Cerdanyola del Vallès, al costat del riu Ripoll. Les barraques i rulots abandonades eren els seus habitatges i la ferralla, les deixalles abocades al riu, els estris que empraven en el seu dia a dia.

0 Comentaris

0 Comments

Leave a Reply

Aquest lloc utilitza Akismet per reduir els comentaris brossa. Apreneu com es processen les dades dels comentaris.

Rep les notícies de BellaterraDiari al teu correu

Gràcies per subscriure't al butlletí de BellaterraDiari!

%d bloggers like this: