Santiago Vila-Puig i Elisa Morera: Tota una vida a Bellaterra

by | jul. 18, 2016 | L'Entrevista

Santiago Vila-Puig i Elisa Morera | Laia Tardós Roda

 

Quan vàreu arribar a Bellaterra?

Jo vaig arribar-hi l’any 1936 [Santiago], fa 80 anys, i l’Elisa va venir-hi quan ens vam casar, ara farà 60 anys, els dos provinents de Sabadell. La casa de l’altra banda de la via estava recent acabada i el pagès de Can Domènech ens va dir que si no veníem la casa perillaria durant la guerra.

 

Com era Bellaterra llavors?

Només hi havia estiuejants però van marxar perquè els milicians i l’estat català van ocupar les seves cases. Van quedar els pagesos conreant vinyes. En temps de guerra, miràvem els bombardejos de Barcelona. Llavors, a l’aeròdrom de Sabadell portaven les peces dels avions republicans de Rússia i els muntaven. De dia veiem els antiaeris que es disparaven contra els avions i tot el cel quedava ple d’explosions.

 

Quines van ser les primeres famílies residents?

L’any 1939 va venir molta gent de Sabadell, els Sanllehí i els Garriga. Venien buscant aire pur perquè a Sabadell es respirava molt malament. Hi havia moltes fàbriques i les xemeneies, al funcionar amb carbó, treien un fum molt negre. Jo encara recordo que esteníem la roba i quedava plena de volves negres.

 

Quina era la distracció dels joves?

Els infants anaven amb bicicleta i els joves teníem el “Club Bellaterra de Deportes”, que es va fundar l’any 1934, però al teatre i al cinema hi anàvem a Sabadell o a Barcelona.

 

I el vostre dia a dia? La feina, els fills…

Els fills van anar a l’escola Ave Maria, la segona torre que va haver-hi a Bellaterra, després de la del Suís. Amb la Pepita Riba anàvem juntes a comprar [Elisa] a Sant Cugat o a Sabadell, amb el seu renault i passàvem per sobre la via. A l’estiu venien els Casas i teníem el Colmado Can Casas, per a urgències. El Santiago treballava a l’empresa de teixits del seu avi a Sabadell.

 

Quines diferències trobeu entre la Bellaterra d’ara i la d’abans?

Les comoditats eren unes altres, res estava asfaltat i només hi havia mitja dotzena de cotxes. Tot i així creiem que ha canviat molt a poc a poc. 

 

Creieu que ara és un poble? Què trobeu a faltar?

No, és com ha sortit. Ens hi trobem a gust perquè és un espai lliure, però ens dóna la sensació que la gent que ve aquí és per marxar d’un poble. Trobem a faltar un bus per a pujar des de l’estació.

Vols llegir més…?

Carles Triginer, nou vocal de cultura: ‘El meu objectiu és escoltar Bellaterra’

Carles Triginer, nou vocal de cultura: ‘El meu objectiu és escoltar Bellaterra’

El bellaterrenc Carles Triginer és coordinador Servei Medicina Intensiva en Consorci Sanitari de l’Anoia i també el nou vocal de cultura de l’Entitat Municipal Descentralitzada (EMD) de Bellaterra, que fa pocs mesos va entrar a l’administració com a membre independent i actualment ocupa el càrrec de l’exvocal de cultura, que va dimitir el passat mes d’octubre, Mei Barceló.

La vida d’una comunitat gitana des de la mirada del bellaterrenc Santi Llorens

La vida d’una comunitat gitana des de la mirada del bellaterrenc Santi Llorens

La comunitat gitana de la família Dosantos, d’origen portuguès, vivia sota un dels ponts propers a Cerdanyola del Vallès, al costat del riu Ripoll. Les barraques i rulots abandonades eren els seus habitatges i la ferralla, les deixalles abocades al riu, els estris que empraven en el seu dia a dia.

0 Comentaris

0 Comments

Leave a Reply

Aquest lloc utilitza Akismet per reduir els comentaris brossa. Apreneu com es processen les dades dels comentaris.

Rep les notícies de BellaterraDiari al teu correu

Gràcies per subscriure't al butlletí de BellaterraDiari!

%d bloggers like this: