La nostra casa a Bellaterra

by | oct. 7, 2016 | Opinió

La casa pairal a Bellaterra, avui en dia seu d'Amics de la UAB Foto: Família Vila-Puig

 

 

MEMÒRIA:

Domènec Codina, el meu avi, va tenir la bona pensada, l'any 1934, de comprar un terreny a Bellaterra per fer-s'hi construir una torre. Al prendre aquesta decisió va marcar nostre destí, ja que els esdeveniments de l'any 1936 propiciaren que la casa, tot just acabada, es convertís en un benaurat aixopluc. La guerra civil obligà els pares a mudar-se de Caldes d'Estrac, poble en el que vivíem, a Bellaterra, on l'Elisa i jo seguim encara. No ens hem mogut mai ni pensem fer-ho, si un ineludible fat no ens hi obliga.

Un cop comprada la parcel·la, s'encarregaren els plànols de la construcció a un arquitecte de prestigi: Pelai Martinez Paricio, autor junt amb Raimon Duran i Reynals, del vestíbul de l'estació de França i del Palau de les Arts Gràfiques de l'Exposició Internacional de 1929. Martinez va dissenyar una casa senzilla i agradable, orientada a l'Est i situada en un turó plantat de pins,  envoltat de vinyes i camps ben conreats -avui tots erms- que tenen com a fons la serralada de Collserola.

 

Visquérem a Bellaterra gaudint de la tranquil·litat del camp, sols alterada pels bombardejos de l'aviació franquista a Barcelona.

 

Els meus records d'infant transcorregueren prop i dins els murs del volgut edifici. Son moltes les vivències que guardo d'aquells anys, en els que malgrat la guerra -als petits ens afectava de manera relativa- jo i els meus germans visquérem a Bellaterra gaudint de la tranquil·litat del camp, sols alterada pels bombardejos de l'aviació franquista a Barcelona.

El pare, el pintor Joan Vila-Puig, tenia l'estudi en la casa en la que va viure els seus darrers vint-i-set anys, deixant constància en moltes teles i dibuixos del paisatge d'aquell estimat entorn.

 

Fa alguns anys la finca ha estat per sort  recuperada. Actualment es seu de la fundació Amics de la Universitat Autònoma

Vols llegir més…?

“Trànsits – 2”

“Trànsits – 2”

“Se’m fa difícil no estar-me’n de tornar a parla del trànsit de Bellaterra després de descobrir la barrabassada que s’ha fet al Camí Antic de Sant Cugat (o Camí dels Monjos). Per això he titulat aquest article Trànsits-2, seguint l’estela del que vaig escriure fa cosa d’un mes”.

“Quin ha de ser el paper del lector o lectora del futur?”

“Quin ha de ser el paper del lector o lectora del futur?”

Si mirem en quin idioma els ciutadans del nostre país accedeixen als mitjans, podríem dir que a les plataformes al cinema tot, o pràcticament tot, és en castellà. El mateix passa a la televisió i la premsa generalista, mentre que la ràdio és majoritàriament en català, i només en els mitjans de proximitat, impresos, digitals…, és pràcticament tot en català, tant a la Catalunya interior com a les àrees metropolitanes. Aquests mitjans són el nostre tresor a preservar, d’arrelament a la comunitat, d’integració, d’aprenentatge del català, d’informació amb rigor, i un llarg etcètera.

“Torna el pessebre vivent de Bellaterra”

“Torna el pessebre vivent de Bellaterra”

Article d’opinió d’Ignasi Roda. “Com es fan les tradicions? – Les tradicions?, pot dir algú o més d’algun amb to d’estranyesa, -Les tradicions no es fan, hi són i prou. Venen de lluny, per això son tradicions-. I potser, i en certa manera no estan errats del tot”.

0 Comentaris

0 Comments

Leave a Reply

Aquest lloc utilitza Akismet per reduir els comentaris brossa. Apreneu com es processen les dades dels comentaris.

Rep les notícies de BellaterraDiari al teu correu

Gràcies per subscriure't al butlletí de BellaterraDiari!

%d bloggers like this: