Uns Anys de Guerra a Bellaterra

by | oct. 11, 2016 | Opinió

Salconduit per anar a comprar queviures de Bellaterra a Sabadell per només unes setmanes (la data correcta és 1937) | S. Vila-Puig

 

 

Anys de guerra

 

Els Vila-Puig Codina vivíem a Caldes d'Estrac quan es produí l'aixecament militar el mes de juliol de 1936. Aquest fet fou el culpable de que els pares decidissin anar a Bellaterra, lloc on l'avi havia deixat enllestida una casa que calia habitar per protegir. Hi arribarem el 23 de setembre d'aquell any; jo encara hi sóc.

 

El canvi suposà per a tots, grans i petits, un trencament de vida radical: tot era diferent, el paisatge, la casa, la llum del Vallès… la por d'uns dies incerts.

 

Quan arribarem a Bellaterra, no hi trobàrem ningú, les torres estaven maltractades i buides; els seus propietaris -que en aquell moment hi passaven l'estiu-  havien estat foragitats de la urbanització. Quedaven sols els habitants dels masos, que es convertiren en els nostres veïns: els de can Domènec, can Miró, can Magrans, els de ca, l'Astro, els Sastre… Calia subsistir i aconseguir l'indispensable, per sort el camp ajudava amb opcions que a ciutat eren gairebé inexistents. El pare va convertir la barraca d'obres en un galliner per criar-hi aviram i conills; comprarem cinc cabres -recordo haver-les portat a pasturar pel vols de la torre- que donaven llet pel consum diari. L'amistat amb els masovers de les cases de pagès veïnes servia també per obtenir queviures i sobre tot –cal no oblidar-ho mai– l'esforç ingent de la nostra mare que viatjava sens treva demanant menjar a gent amiga que sempre l'afavoriren. 

 

El pare anava a Barcelona gairebé cada dia; havia aconseguit la representació de la fàbrica de teixits de l'avi, en aquell temps col·lectivitzada, d'aquesta manera podia tenir-hi encara un peu. Varen ésser tres anys difícils que posaren tothom a proba. Nosaltres no en fórem pas una excepció.

Vols llegir més…?

“Trànsits – 2”

“Trànsits – 2”

“Se’m fa difícil no estar-me’n de tornar a parla del trànsit de Bellaterra després de descobrir la barrabassada que s’ha fet al Camí Antic de Sant Cugat (o Camí dels Monjos). Per això he titulat aquest article Trànsits-2, seguint l’estela del que vaig escriure fa cosa d’un mes”.

“Quin ha de ser el paper del lector o lectora del futur?”

“Quin ha de ser el paper del lector o lectora del futur?”

Si mirem en quin idioma els ciutadans del nostre país accedeixen als mitjans, podríem dir que a les plataformes al cinema tot, o pràcticament tot, és en castellà. El mateix passa a la televisió i la premsa generalista, mentre que la ràdio és majoritàriament en català, i només en els mitjans de proximitat, impresos, digitals…, és pràcticament tot en català, tant a la Catalunya interior com a les àrees metropolitanes. Aquests mitjans són el nostre tresor a preservar, d’arrelament a la comunitat, d’integració, d’aprenentatge del català, d’informació amb rigor, i un llarg etcètera.

“Torna el pessebre vivent de Bellaterra”

“Torna el pessebre vivent de Bellaterra”

Article d’opinió d’Ignasi Roda. “Com es fan les tradicions? – Les tradicions?, pot dir algú o més d’algun amb to d’estranyesa, -Les tradicions no es fan, hi són i prou. Venen de lluny, per això son tradicions-. I potser, i en certa manera no estan errats del tot”.

0 Comentaris

0 Comments

Leave a Reply

Aquest lloc utilitza Akismet per reduir els comentaris brossa. Apreneu com es processen les dades dels comentaris.

Rep les notícies de BellaterraDiari al teu correu

Gràcies per subscriure't al butlletí de BellaterraDiari!

%d bloggers like this: