Salconduit per anar a comprar queviures de Bellaterra a Sabadell per només unes setmanes (la data correcta és 1937) | S. Vila-Puig
Anys de guerra
Els Vila-Puig Codina vivíem a Caldes d'Estrac quan es produí l'aixecament militar el mes de juliol de 1936. Aquest fet fou el culpable de que els pares decidissin anar a Bellaterra, lloc on l'avi havia deixat enllestida una casa que calia habitar per protegir. Hi arribarem el 23 de setembre d'aquell any; jo encara hi sóc.
El canvi suposà per a tots, grans i petits, un trencament de vida radical: tot era diferent, el paisatge, la casa, la llum del Vallès… la por d'uns dies incerts.
Quan arribarem a Bellaterra, no hi trobàrem ningú, les torres estaven maltractades i buides; els seus propietaris -que en aquell moment hi passaven l'estiu- havien estat foragitats de la urbanització. Quedaven sols els habitants dels masos, que es convertiren en els nostres veïns: els de can Domènec, can Miró, can Magrans, els de ca, l'Astro, els Sastre… Calia subsistir i aconseguir l'indispensable, per sort el camp ajudava amb opcions que a ciutat eren gairebé inexistents. El pare va convertir la barraca d'obres en un galliner per criar-hi aviram i conills; comprarem cinc cabres -recordo haver-les portat a pasturar pel vols de la torre- que donaven llet pel consum diari. L'amistat amb els masovers de les cases de pagès veïnes servia també per obtenir queviures i sobre tot –cal no oblidar-ho mai– l'esforç ingent de la nostra mare que viatjava sens treva demanant menjar a gent amiga que sempre l'afavoriren.
El pare anava a Barcelona gairebé cada dia; havia aconseguit la representació de la fàbrica de teixits de l'avi, en aquell temps col·lectivitzada, d'aquesta manera podia tenir-hi encara un peu. Varen ésser tres anys difícils que posaren tothom a proba. Nosaltres no en fórem pas una excepció.
