Can Domènec

by | oct. 14, 2016 | Opinió

Masia de Can Domènec, pintat per JOAN VILA-PUIG Foto: Santiago Vila-Puig

 

 

Can Domènec

 

La masia de can Domènec, important construcció de finals del segle XVII, que estava situada prop de casa, fou enderrocada els anys 70 al ésser expropiada la finca per la Universitat Autònoma. Antoni Llobet i Teresa Aiguasenosa -propietaris i únics habitants- foren nostres veïns quan els Vila-Puig Codina arribarem a Bellaterra l'any 1936.

Al mas s'hi accedia per un camí que començava prop de les andanes de l'estació del ferrocarril, nosaltres però, ens hi acostàvem utilitzant  una drecera més curta i atractiva, que vorejava la vinya que hi havia sota de la torre: la vinya era un dels pocs trossos que es mantenia productiu. Era evident que l'edat d'or del  mas i  dels seus propietaris -matrimoni sense fills i amb poques perspectives de futur- havia quedat enrere. Els records que  en conservo, es veure feinejar l'Antoni en un camp proper amb ajut d'un atrotinat cavall i la Teresa pasturant un ramat d'ovelles, estampa bucòlica que també em perdut.

D'infant i amb els pares, havia passat bons estones a can Domènec, em plaia el bell edifici que m'imposava per la seva grandària i sobrietat. En la sala, just al entrar, hi havia una taula de roure i sobre d'ella un espantamosques que s'accionava amb el peu per mitjà d'una corda: era una eina que a mi m'apassionava. 

A l'esquerre la cuina amb la campana sobre el foc i el banc escó. A l'altra banda el menjador “bo” que sols s'utilitzava en les grans solemnitats. El de can Domènec deuria servir ben poc: en aquells anys els seus amos no crec que estiguessin per a gaires celebracions.

El pare plantava prop de la masia el seu cavallet per pintar-la des de diferents angles i llums. El quadre que il·lustra aquest escrit n'és una mostra.

Entre totes i tots fem BellaterraDiari.

Gràcies per llegir aquest contingut

Vols llegir més…?

Ignasi Roda: ‘Bellaterra i l’AP-7’

Ignasi Roda: ‘Bellaterra i l’AP-7’

“A Bellaterra hi ha un abans i un després de l’AP-7. El després va ser acostar-nos a tres punts cardinals: nord, sud i oest o el que és el mateix, a Girona i París, Tarragona i Murcia i Lleida i Madrid. Sortir de casa i arribar a aquests indrets, i els entremitjos, per autopista era (i és) tot un luxe. “

0 Comentaris

0 Comments

Leave a Reply

Aquest lloc utilitza Akismet per reduir els comentaris brossa. Apreneu com es processen les dades dels comentaris.

Rep les notícies de BellaterraDiari al teu correu

Gràcies per subscriure't al butlletí de BellaterraDiari!

%d bloggers like this: