Can Domènec

by | oct. 14, 2016 | Opinió

Masia de Can Domènec, pintat per JOAN VILA-PUIG Foto: Santiago Vila-Puig

 

 

Can Domènec

 

La masia de can Domènec, important construcció de finals del segle XVII, que estava situada prop de casa, fou enderrocada els anys 70 al ésser expropiada la finca per la Universitat Autònoma. Antoni Llobet i Teresa Aiguasenosa -propietaris i únics habitants- foren nostres veïns quan els Vila-Puig Codina arribarem a Bellaterra l'any 1936.

Al mas s'hi accedia per un camí que començava prop de les andanes de l'estació del ferrocarril, nosaltres però, ens hi acostàvem utilitzant  una drecera més curta i atractiva, que vorejava la vinya que hi havia sota de la torre: la vinya era un dels pocs trossos que es mantenia productiu. Era evident que l'edat d'or del  mas i  dels seus propietaris -matrimoni sense fills i amb poques perspectives de futur- havia quedat enrere. Els records que  en conservo, es veure feinejar l'Antoni en un camp proper amb ajut d'un atrotinat cavall i la Teresa pasturant un ramat d'ovelles, estampa bucòlica que també em perdut.

D'infant i amb els pares, havia passat bons estones a can Domènec, em plaia el bell edifici que m'imposava per la seva grandària i sobrietat. En la sala, just al entrar, hi havia una taula de roure i sobre d'ella un espantamosques que s'accionava amb el peu per mitjà d'una corda: era una eina que a mi m'apassionava. 

A l'esquerre la cuina amb la campana sobre el foc i el banc escó. A l'altra banda el menjador “bo” que sols s'utilitzava en les grans solemnitats. El de can Domènec deuria servir ben poc: en aquells anys els seus amos no crec que estiguessin per a gaires celebracions.

El pare plantava prop de la masia el seu cavallet per pintar-la des de diferents angles i llums. El quadre que il·lustra aquest escrit n'és una mostra.

Vols llegir més…?

“Trànsits – 2”

“Trànsits – 2”

“Se’m fa difícil no estar-me’n de tornar a parla del trànsit de Bellaterra després de descobrir la barrabassada que s’ha fet al Camí Antic de Sant Cugat (o Camí dels Monjos). Per això he titulat aquest article Trànsits-2, seguint l’estela del que vaig escriure fa cosa d’un mes”.

“Quin ha de ser el paper del lector o lectora del futur?”

“Quin ha de ser el paper del lector o lectora del futur?”

Si mirem en quin idioma els ciutadans del nostre país accedeixen als mitjans, podríem dir que a les plataformes al cinema tot, o pràcticament tot, és en castellà. El mateix passa a la televisió i la premsa generalista, mentre que la ràdio és majoritàriament en català, i només en els mitjans de proximitat, impresos, digitals…, és pràcticament tot en català, tant a la Catalunya interior com a les àrees metropolitanes. Aquests mitjans són el nostre tresor a preservar, d’arrelament a la comunitat, d’integració, d’aprenentatge del català, d’informació amb rigor, i un llarg etcètera.

“Torna el pessebre vivent de Bellaterra”

“Torna el pessebre vivent de Bellaterra”

Article d’opinió d’Ignasi Roda. “Com es fan les tradicions? – Les tradicions?, pot dir algú o més d’algun amb to d’estranyesa, -Les tradicions no es fan, hi són i prou. Venen de lluny, per això son tradicions-. I potser, i en certa manera no estan errats del tot”.

0 Comentaris

0 Comments

Leave a Reply

Aquest lloc utilitza Akismet per reduir els comentaris brossa. Apreneu com es processen les dades dels comentaris.

Rep les notícies de BellaterraDiari al teu correu

Gràcies per subscriure't al butlletí de BellaterraDiari!

%d bloggers like this: