Masia de Can Domènec, pintat per JOAN VILA-PUIG Foto: Santiago Vila-Puig
Can Domènec
La masia de can Domènec, important construcció de finals del segle XVII, que estava situada prop de casa, fou enderrocada els anys 70 al ésser expropiada la finca per la Universitat Autònoma. Antoni Llobet i Teresa Aiguasenosa -propietaris i únics habitants- foren nostres veïns quan els Vila-Puig Codina arribarem a Bellaterra l'any 1936.
Al mas s'hi accedia per un camí que començava prop de les andanes de l'estació del ferrocarril, nosaltres però, ens hi acostàvem utilitzant una drecera més curta i atractiva, que vorejava la vinya que hi havia sota de la torre: la vinya era un dels pocs trossos que es mantenia productiu. Era evident que l'edat d'or del mas i dels seus propietaris -matrimoni sense fills i amb poques perspectives de futur- havia quedat enrere. Els records que en conservo, es veure feinejar l'Antoni en un camp proper amb ajut d'un atrotinat cavall i la Teresa pasturant un ramat d'ovelles, estampa bucòlica que també em perdut.
D'infant i amb els pares, havia passat bons estones a can Domènec, em plaia el bell edifici que m'imposava per la seva grandària i sobrietat. En la sala, just al entrar, hi havia una taula de roure i sobre d'ella un espantamosques que s'accionava amb el peu per mitjà d'una corda: era una eina que a mi m'apassionava.
A l'esquerre la cuina amb la campana sobre el foc i el banc escó. A l'altra banda el menjador “bo” que sols s'utilitzava en les grans solemnitats. El de can Domènec deuria servir ben poc: en aquells anys els seus amos no crec que estiguessin per a gaires celebracions.
El pare plantava prop de la masia el seu cavallet per pintar-la des de diferents angles i llums. El quadre que il·lustra aquest escrit n'és una mostra.
