Benvinguts lectors i lectores! Aquest estiu vaig estrenar-me en el món laboral, sens dubte un record que molts de vosaltres deveu portar a la memòria. En el meu cas, la primera feina remunerada va ser a A Coruña com a monitor de skim, una activitat esportiva que la majoria deu desconèixer.
El skim és un esport que es practica a la platja, barreja del skate, el surf i el wake, però de la mateixa manera que el surf, és practicable en piscines artificials: només es necessiten 4 dits d’aigua, una taula de fusta i ganes de passar-ho bé! Així doncs, en el centre comercial de Marineda City, l’empresa per la qual vaig treballar, Voodoo Skimboard, va muntar el skimpark a la plaça exterior del centre comercial, que seria la meva segona residència allà.
A més a més, va ser la primera vegada que deixava el niu temporalment i m’anava 2 mesos a viure sol en un pis d’estudiants, una experiència que sens dubte em va fer espavilar i resoldre els problemes de la vida quotidiana per mi mateix.
Però prou de divagar. La ciutat d’A Coruña semblava que m’estigués esperant: un clima calorós i xafogós em donava la benvinguda al trepitjar terra gallega, clima el qual romandria gairebé tot l’estiu a A Coruña, fenomen atípic en aquella ciutat.
Els primers dies de la meva estança no coneixia a ningú, així que eren habituals les excursions matutines a la ciutat, de la qual ràpidament em vaig enamorar. El passeig marítim era relaxant, la Torre d’Hércules majestuosa, els carrerons de la ciutat plens de misteri… Algun dia hi vaig anar amb els meus companys de pis perquè m’ensenyessin altres llocs de la ciutat, que tot i ser petita, resguarda diversos paisatges inèdits. A continuació us n’adjunto alguns:
Els dies anaven passant, i cada dia la relació tant amb els companys de feina com amb els alumnes que començaven a ser habituals anava millorant. Va ser tal la connexió que vam establir que tots plegats vam formar una petita família: entre els monitors i els alumnes més grans que van passar vam acabar sent més que amics (quedades a la platja, al skatepark i sortides nocturnes fora d’horari laboral), els alumnes més menuts que repetien habitualment l’activitat eren gairebé els nostres fills, i els pares i mares d’aquests alumnes ens mostraven tot el seu apreci a diari, tractant-nos com si fóssim també els seus fills. Més d’un pastís i festa sorpresa van organitzar!
També van passar per A Coruña riders professionals del món del skim: un americà (dels millors del món) que vaig acollir uns dies a casa, el campió d’Europa vingut d’Holanda amb el qual ja fa anys que som amics, i un alemany considerat també dels millors del continent europeu. Entre aquestes visites, el fet de que cada dissabte féssim algun tipus de taller al nostre recinte i les dues competicions que vam organitzar va fer que no entréssim en una rutina excessivament monòtona i cada setmana tingués alguna cosa especial.
Tot plegat va fer que tot i els problemes que inevitablement surten en un lloc de feina, i més si ets el responsable de tota una activitat de cara al públic, quedessin sobrepassats per les bones relacions establertes, l’excel·lent feedback de les persones que van venir a passar una bona estona al skimpark i la satisfacció de tots els caps que van dipositar les seves esperances en nosaltres.
Espero poder tornar a aquella bella ciutat del nord-oest d’Espanya l’estiu vinent, on sens cap mena de dubte hi vaig deixar un trosset del meu cor.
Marc Costa Lucero
