“Si em quedava un bri d’esperança vers el Partit Socialista Obrer Espanyol (PSOE), ja s’ha perdut irremeiablement. He de ser franc: mai no he votat els socialistes, però sempre he vist amb bons ulls que governessin, sobretot a Catalunya. Les meves simpaties pel socialisme català es van esvair quan aquest va pactar amb el PSOE a les primeres eleccions democràtiques després del franquisme. Jo era dels convençuts que el PSC podia fer el seu camí al marge del socialisme espanyol o, si ho voleu, i dit d’una altra manera, en paral·lel. Tot i el pacte, però, el meu cor se n’alegrava quan guanyaven.
Avui, la covardia del PSOE per enfrontar-se a unes terceres eleccions defensant una ideologia d’esquerres em fa dir-los adéu.
Avui, la covardia del PSOE per enfrontar-se a unes terceres eleccions defensant una ideologia d’esquerres em fa dir-los adéu. La vella guàrdia imposa el seu conservadorisme perquè ja van tastar les mels del poder i això els condiciona. Tant de bo una nova saba capgiri aquesta deriva i recuperin la seva dignitat de partit d’esquerres. Mentrestant, el PSC malda per salvar els trastos. Potser ja va sent hora de trencar aquell vell pacte”
