Tardor, temps de bolets

by | oct. 27, 2016 | Opinió

 

 

 

Erol de pollancrons del tot comestibles Foto: Jordi Blasco

 

A Catalunya hi ha una forta cultura del bolet comparable a les societats eslaves de l’est europeu. Formem part d’una societat micòfila. La cultura boletaire no ens és nova; ens ve de molt lluny. 

 

Diversos noms populars per designar la mateixa espècie; frases, expressions i dites que impregnen el nostre ric vocabulari micòfil; infinitats de receptes culinàries amb bolets i molt variades; usos tradicionals de bolets i altres fongs per a fins medicinals, religiosos i fins i tots màgics-supersticiosos; i les abundants festes i fires a l’entorn dels bolets, són realitats contrastades que avalen una llarga tradició que avui dia forma part de la nostra història cultural.

 

Escriptors i investigadors sovint han comparat la cultura castellana de caràcter micòfoba enfront de la catalana. Robert Gordon Wasson (1898-1986), pare de la moderna etnomicologia afirmava: Per als castellans “de bolets solament en mengen els catalans i les cabres”.

 

Per als castellans “de bolets solament en mengen els catalans i les cabres”.

 

Estem a finals d’octubre. Tard, però ha plogut. Temps de bonança que encara permet una tardana florida de bolets. Potser efímera.

 

Boscos amb boletaires; amics que surten per passar el dia; altres per passejar o gaudir del paisatge tardoral. Però que no faltin els bolets: caçats o al restaurant. Doncs anem a buscar bolets!

 

Podem cercar-los propers a la segona residència on passem el cap de setmana; o desplaçar-nos més lluny confiats de trobar-ne més.

 

Però també en podem collir ben a prop de casa, als entorns de Bellaterra. I dins de Bellaterra.

 

Només ens cal conèixer l’hàbitat de l’espècie que cerquem. Com qualsevol ésser viu el bolet requereix unes condicions ambientals, de manera que saber l’hàbitat facilita que en puguem trobar.

 

Un hàbitat natural com el que trobem en l’entorn proper amb boscos d’alzines, roures, pinedes; boscos de ribera; i arbredes de pi blanc, són propicis a llores (Russula sp.), surenys (Boletus aereus), carlets (Hygrophorus russula), fredolics (Tricholoma sp.), rovellons i pinetells (Lactarius sp.), camagrocs o rossinyols de pi (Cantharellus lutescens), entre molts d’altres. En veurem de comestibles i de tòxics.

 

En dies de pluges com aquests, també en podem trobar als nostres jardins particulars o públics, i fins i tot a l’arbrat de carrer (moreres, negundos,…). Algun atractiu grupet de gírgoles (Pleurotus ostreatus) també anomenades orellanes i bolets de xop o pollancrons (Agrocybe aegerita) se’n poden veure als troncs o soques d’alguns arbres perennifolis de certa maduresa. I algun que altre xampinyó (Agaricus campetris) al jardí. Només cal observar! 

 

Ara que en el nostre entorn encara no s’exigeix carnet boletaire aprofitem per passejar tot collint bolets. Un buscat producte culinari ric en minerals i a tocar de casa. De Km 0.

 

 

Rosa de rovellons (Lactarius semisanguifluus) Foto: D. Sabartés

 

 

 

 

Erol de rossinyols (Cantharellus cibarius). Foto: D. Sabartés

 

 

Entre totes i tots fem BellaterraDiari.

Gràcies per llegir aquest contingut

Vols llegir més…?

La realitat és o es construeix?

La realitat és o es construeix?

“Més del 70% dels catalano-parlants habituals canvien al castellà quan reben una resposta en aquesta llengua”

0 Comentaris

0 Comments

Leave a Reply

Aquest lloc utilitza Akismet per reduir els comentaris brossa. Apreneu com es processen les dades dels comentaris.

%d bloggers like this: