Els de can Miró, nostres veïns

by | oct. 28, 2016 | Opinió

La masia de Can Miró a l’any 1943 Foto: Desconegut. Gentilesa família Vila-Puig

 

Can Miró és l'altra masia que hi havia prop de casa. A diferència de Can Domènec, de la que ja he parlat, regentada per  una família jove amb iniciatives i il·lusió. 

El sender que hi portava era deliciós: calia prendre'l també a l'estació, ja que la via del tren havia escapçat antics viaranys, àdhuc el camí de Cerdanyola. Sobrepassada la nostra finca i després d'enfilar un coster plantat d'oliveres, endevinaves al mig d'una ufanosa vinya la drecera que et deixava a Can Miró. Jo hi anava sovint: era company de parvulari de la Maria i el Jaume, dos dels fills dels Sagarra Ricart, la Montserrat i la Magdalena, resideixen encara a Bellaterra.  Els de Can Miró tenien en aquella època carros que portaven grava i sorra a les torres en construcció de Bellaterra. Algun cop, al sortir de l'escola coincidíem amb un dels que tornava de buit a casa. El Jaume  ens convidava a pujar-hi per fer camí en l'insòlit vehicle de grans rodes amb llanta de ferro, vol dir que els salts sobre els primitius carrers eren espectaculars. Tota una experiència! 

 

El Jaume  ens convidava a pujar-hi per fer camí en l'insòlit vehicle de grans rodes amb llanta de ferro

 

 

Sota de la nostra casa hi havia un dels camps de Can Miró, escenari perfecte per observar diferents tasques agrícoles. A la tardor, una bona llaurada amb el brabant deixava la terra llesta per la sembra. El mes de juny era el de la sega, que el Josep feia utilitzant una segadora mecànica, la primera que jo vaig veure.

Per proximitat he pogut conèixer tota la nissaga dels Sagarra Ricart: avis, pares i fills. No fa pas massa acomiadarem la Mercè a qui en els seus darrers temps visitava la casa de les filles amb les que vivia. Parlàvem una bona estona. La conversa, sempre emotiva, ens portava al temps en el que la vida del mas coincidia amb el nostre veïnatge. Tot queda ja molt lluny.

Vols llegir més…?

“Trànsits – 2”

“Trànsits – 2”

“Se’m fa difícil no estar-me’n de tornar a parla del trànsit de Bellaterra després de descobrir la barrabassada que s’ha fet al Camí Antic de Sant Cugat (o Camí dels Monjos). Per això he titulat aquest article Trànsits-2, seguint l’estela del que vaig escriure fa cosa d’un mes”.

“Quin ha de ser el paper del lector o lectora del futur?”

“Quin ha de ser el paper del lector o lectora del futur?”

Si mirem en quin idioma els ciutadans del nostre país accedeixen als mitjans, podríem dir que a les plataformes al cinema tot, o pràcticament tot, és en castellà. El mateix passa a la televisió i la premsa generalista, mentre que la ràdio és majoritàriament en català, i només en els mitjans de proximitat, impresos, digitals…, és pràcticament tot en català, tant a la Catalunya interior com a les àrees metropolitanes. Aquests mitjans són el nostre tresor a preservar, d’arrelament a la comunitat, d’integració, d’aprenentatge del català, d’informació amb rigor, i un llarg etcètera.

“Torna el pessebre vivent de Bellaterra”

“Torna el pessebre vivent de Bellaterra”

Article d’opinió d’Ignasi Roda. “Com es fan les tradicions? – Les tradicions?, pot dir algú o més d’algun amb to d’estranyesa, -Les tradicions no es fan, hi són i prou. Venen de lluny, per això son tradicions-. I potser, i en certa manera no estan errats del tot”.

0 Comentaris

0 Comments

Leave a Reply

Aquest lloc utilitza Akismet per reduir els comentaris brossa. Apreneu com es processen les dades dels comentaris.

Rep les notícies de BellaterraDiari al teu correu

Gràcies per subscriure't al butlletí de BellaterraDiari!

%d bloggers like this: