Quan ho comento amb persones de Bellaterra, em sorprèn que, fins i tot els que saben que a prop de casa seva existeix “una” Fundació Bellaire, la majoria desconeixen la importància del servei que presta i el caràcter modèlic de les seves instal·lacions.
Però tot i la importància de les “eines de treball” -per això la Fundació Collserola va decidir dotar-les- el veritable valor de “Bellaire”, el que cal que tothom conegui i pugui apreciar són les persones que la formen i li donen sentit.
Ja em direu si qualsevol persona de Bellaterra no s’ha de sentir orgullós de tenir uns veïns com la Fundació Bellaire i la seva gent.
El seu alumnat -tots/es diagnosticats/des de TEA– i les seves famílies, que confien en l’ajut que els significa comptar amb el suport d’una organització que, com diu el seu ideari, “Vol donar un tracte d’absolut respecte als nostres alumnes, construint vincles afectius i relacions de confiança per afavorir la construcció de la seva identitat i l’adquisició de tots els aprenentatges possibles per aconseguir una millor qualitat de vida i d’integració social” . I, evidentment, el seu extraordinari equip humà, docent, no docent, administratiu i directiu, que des de la discreció treballen i es formen permanent per donar el millor d’ells/es mateixos/es. Des de la vocació i buscant l’excel·lència professional.
Millor que el que jo pugui ara afegir, aneu, si us plau a l’enllaç:
http://www.fundaciobellaire.cat/
ja em direu si qualsevol persona de Bellaterra no s’ha de sentir orgullós de tenir uns veïns com la Fundació Bellaire i “la seva gent”.
