A l’adolescència qualsevol cosa es pot convertir en un drama o en una meravella absoluta. De l’angoixa a l’eufòria només hi ha un petit pas. Entendre què passa al nostre cervell en aquesta etapa decisiva de la nostra vida pot ser una gran ajuda pels mateixos adolescents, els pares i els educadors.
Fins fa no massa temps la teoria dominant era que el cervell es desenvolupava al llarg de la infantesa. Llavors arribava a l’adolescència i allà patia un “bany d’hormones” que era l’explicació dels comportaments extrems, impulsius e intensos que mostrem a l’adolescència. Això no és així, malgrat que la influència de les hormones és real, els comportaments s’expliquen en bona mesura si veiem el cervell adolescent com una màquina encara en desenvolupament.
La maduració de l’escorça cerebral és progressiva. Es produeix primer a les parts posteriors i va avançant poc a poc fins arribar a l’escorça prefrontal. Aquesta, la darrera en madurar, és la part responsable del control de les reaccions, d’avaluar les informacions i emocions que arriben, la relació amb informacions prèvies i del conseqüent autocontrol….
Aquesta situació és útil evolutivament, no hi ha por de provar coses noves però, al mateix temps, és perillosa per l’individu. L’afany per les noves experiències juntament amb una capacitat incompleta de modular les emocions conforma un còctel explosiu.
Al cervell adolescent les connexions entre neurones que no es fan servir es debiliten i s’eliminen en un procés conegut com a “poda sinàptica” i les que s’utilitzen es veuen reforçades. Per tant, és temps per alimentar el cervell, per aprendre, per viure noves experiències i, pels qui ho vivim ja a certa distancia, per comprendre i entendre vigilants que el seu món és diferent perquè tota la seva realitat mental és molt més oberta i desbocada.
