Explica’ns qui ets, Álvaro, i d’on véns.
Haha, qui sóc? Una pregunta difícil… Sóc l’Álvaro, visc a Bellaterra des de fa 25 anys. Vaig arribar-hi amb 5 anys des d’Alemanya i Madrid i ara tinc 30 anys. Fa uns anys, havia acabat una carrera d’empresarials i vivia a Barcelona fent feinetes sense una direcció molt concreta en l’àmbit de la publicitat, els esdeveniments i també de fent de conductor, jardiner etc.
Què va passar a la teva vida per a que decidissis fer aquest viatge?
Vaig començar a viatjar fa un any perquè l’estil de vida que portava no tenia cap direcció concreta i em faltava motivació. Volia sortir de la zona de confort. No tenia estabilitat en una feina i tampoc m’interessava tenir-la si no m’hi sentia molt identificat.
No tenia estabilitat en una feina i tampoc m’interessava tenir-la si no m’hi sentia molt identificat.
I què vas fer?
Vaig crear un blog sense un objectiu molt clar al principi. Volia viatjar per sudamèrica amb la meva moto i compartir l’experiència amb amics d’aquí. Així va néixer “Alfventura”. Alf, perquè els meus col·legues em diu Alf i ventura, d’aventura. Jo sóc l’Alf i la meva moto, l’Alfreda.
Fugies de Bellaterra?
No fugia de Bellaterra però sí de la meva vida a Bellaterra i Barcelona. A mi la vida a Bellaterra m’agrada molt, potser massa. Significa massa comoditat.
A mi la vida a Bellaterra m’agrada molt, potser massa. Significa massa comoditat.
Ets valent.
Bé, és que altres vegades no ho havia estat molt i sempre m’havia omplert la boca i tingut ganes de viatjar etc. però mai s’acabava de realitzar. En el moment que vaig decidir-me vaig dir “a muerte” però els meus amics no em van creure fins que no vaig tenir els bitllets d’avió i tal…
I com ha estat el teu recorregut?
Primer vaig aterrar a Santiago de Xile i esperar la meva moto allà, que l’havia enviada. Un cop la vaig tenir, vaig marxar cap a Argentina pel Paso de Libertadores i d’allà a Brasil, Iguazú, Ciudad del Este, Uruguay…el no res… milers de quilòmetres sense absolutament res…una etapa bastant dura del viatge. La idea era arribar fins a Ushuaia, parant a Calafate on hi havia la meva millor amiga i el seu nòvio. Amb ells vam llogar un cotxe i vam baixar fins a Ushuaia i després, pujant, la Patagònia amb una part molt xula a la carretera Austral, la plena Patagònia Xilena. A principis de gener torno cap a Santiago de Xile i començo a pujar cap a Atacama i després per la panamericana 3000 km fins a Lima. Aquí vaig fer un parón de 3 setmanes per una oferta de feina a Barcelona i al tornar a Lima ja vaig anar cap al sud, Bolivia. Segurament l’etapa més dura i que més em va marcar pels llocs i la dificultat.
Tot això és asfaltat?
No, no, no. Si fas asfaltat per sudamèrica et perds la meitat de coses, seria una llàstima i massa fàcil. Després de Bolivia vaig cap El Pantanal a Brasil, MatoGrosso, Amazones i des de Portovelho fins a Manaos, la capital de l’Amazones, en barco. I la moto darrera. I em trobo amb la triple frontera entre Colòmbia, Perú i Brasil. Una mica heavy perquè els barcos d’allà no t’ho posen fàcil per carregar la moto, casi se’m cau la moto al riu moltes vegades.
Si fas asfaltat per sudamèrica et perds la meitat de coses, seria una llàstima i massa fàcil
Déu n’hi do!
I d’allà arribo al nord de Perú i comença una ruta més fàcil passant per equador, Colòmbia, el Carib…
Quants països has passat llavors?
Diria que 8.
8 Països amb 10 mesos.
Sí, 10 i pico.
I t’has trobat altres joves que fessin el mateix que tu?
M’he trobat històries més potents que la meva. Gent que ho fa en bici, com 10 o 15. Una basca molt valenta a la carretera austral que ho feia sola, molt aïllada…
Com tu!
Si, sí, sí. He trobat una família francesa que viatjava en un antic camió de bombers remodelat i portaven viatjant 2 anys, amb la filla que tenia 14 anys i l’educaven així. Motos no he trobat tantes que fessin viatges llargs i sols. Es poden veure les històries de la gent que he conegut als vídeos que he anat fent i penjat al facebook de Alfventura.
Es poden veure les històries de la gent que he conegut als vídeos que he anat fent i penjat al facebook de Alfventura.
Però no tornes per quedar-t’hi, no?
No, per veure un amic que es casa i descansar una mica. Hi ha molta gent que li pot semblar una vacil·lada però quan estàs allà no et sents com si estiguessis de vacances. Hi ha una diferència entre “turistejar” i viatjar. També veure els amics i la família perquè no em sento sol però si que m’agrada compartir l’experiència amb la meva gent. I raro perquè de sobte tot és molt còmode. Llit, sostre per dormir…! Sense hostals ni tenda de campanya.
Hi ha una diferència entre “turistejar” i viatjar.
Tot un luxe. Haha, si!
I què és el que més t’ha impactat? Et podria dir llocs però són més aviat sensacions el que m’ha impactat. Per exemple com et mira la gent al passar com si vinguessis d’un altre planeta. Com “aquest tio què fot aquí?” Un boig però en el bon sentit en la majoria de casos. Explicava la meva història moltíssims cops al dia.
També les has explicat als vídeos de facebook no? Sí, això t’ajuda perquè moltes vegades la càmera és una companyia. Ha estat més un diari per mi per desfogar-me. Tampoc volia ser esclau de la càmera i no tinc una regularitat. En total dec haver fet 9 o 10 vídeos.
En total dec haver fet 9 o 10 vídeos.
Un consell.
Que la gent no li tingui por al món
Gràcies Álvaro, molta sort!
