Aquesta és una recepta que vaig aprendre de l’Anna Calvet, la meva cunyada. Bé, més que la meva cunyada, va ser com una germana gran. Només dir-vos que va entrar a casa quan jo tenia 12 anys.
L’Anna no era de fer massa cuinetes, el seu caràcter eminentment pràctic feia que la cuina s'hagués de resoldre amb poc temps. Res de de fer xup xup i llargs sofregits. El xup xup en la seva curta vida el va dedicar a la seva família: el Joan, la Joana i la Sira.
El xup xup en la seva curta vida el va dedicar a la seva família: el Joan, la Joana i la Sira.
Una anècdota curiosa és que el llagostins que cuinava l’Anna sobretot havien de ser frescos sinó ella, per una qüestió d’al·lèrgia, enrogia com un tomàquet i delatava a molts que li asseguraven de la seva frescor. Un bon mètode empíric.
El llagostins que cuinava l’Anna sobretot havien de ser frescos sinó ella, per una qüestió d’al·lèrgia, enrogia com un tomàquet
PROCEDIMENT:
1. En una cassola gran amb una mica d’oli escampes els llagostins, els sales generosament i els cous una mica banda i banda.
2. En un morter fas una picada d’all i ametlles torrades i ho tires per sobre.
3. Passats uns minuts cal ruixar els llagostins amb cava i esperar que l’alcohol s’evapori. Es pot posar una culleradeta petita de farina (amb o sense gluten) per a que la salsa quedi més espessa.
És fantàstic escriure, ni que sigui una simple recepta, per tenir un moment pel record.
Anna, no t'oblidem
