Article d’Ignasi Roda arran de la decisió de l’EMD de Bellaterra de fer un concurs a través de Bellaterraparticipa.cat per triar la bandera i escut de Bellaterra Permeteu-me que comenci aquest article dient que escollir una bandera mitjançant un concurs ho trobo una gran frivolitat. Encara ho és més quan es dóna un premi de 300,- al guanyador. M’imagino la nostra crònica futura quan es refereixi a la bandera de Bellaterra i hi digui que va ser fruit d’un concurs. Quin trist origen. Escollir una bandera mitjançant un concurs ho trobo una gran frivolitat. Encara més quan es dóna un premi de 300,- al guanyador Què és una bandera? Documents n’hi ha que ho expliquen i en tots ells s’especifica que és un tros de drap amb uns colors que identifiquen quelcom: país, nació, estat, poble, exèrcit, associació, club, etc. Però, quan es parla d’identificació, el mot ens porta indefectiblement a identitat, és a dir: “conjunt de característiques que fan que una persona o una comunitat sigui ella mateixa.” Per arribar a calibrar aquestes característiques cal tenir en compte els orígens de, en aquest cas, la nostra comunitat, és a dir, fer un estudi i sospesar tots els ponderables. Deixar la bandera al caprici d’un concurs em sembla lamentable. A tot plegat s’afegeixen les directrius imposades, colors i sobre tot el símbol de l’esquirol Deixar la bandera al caprici d’un concurs em sembla lamentable. A tot plegat s’afegeixen les directrius imposades, colors i sobre tot el símbol de l’esquirol. Cal dir, d’una vegada i per totes, que Bellaterra no era ni és un territori d’esquirols. Altres espècies hi ha, i en més abundor. Bellaterra no era ni és un territori d’esquirols. El símbol de l’esquirol que tant ha proliferat té el seu origen en un disseny d’en Jordi Guiu, gestor de l’empresa Fomento Barcelonés de Inversiones (el pare en deia amb sorna l’FBI) i que era hereva de l’originària Fomento de la Vivienda Popular, entitat que va promoure la urbanització de Bellaterra. En Guiu es va instal·lar entre nosaltres amb la finalitat de liquidar l’FBI i, sense adonar-se, es va enamorar d’aquest indret. Tant és així que va impulsar la revista L’Esquirol de Bellaterra i va dissenyar el perfil de l’animaló que tant d’èxit ha tingut. Però, anem a pams; i per què l’esquirol? El símbol de l’esquirol que tant ha proliferat té el seu origen en un disseny d’en Jordi Guiu, gestor de l’empresa Fomento Barcelonés de Inversiones Aquí ens hem de remetre a la conxorxa entre el José Antonio Corbera i en Frederic Roda i les seves ganes de generar dinàmiques culturals al barri. D’ells va sortir la idea de portar esquirols a Bellaterra, i en Corbera va adquirir uns exemplars amb la finalitat de fer-los procrear en captivitat i després alliberar-los. La cosa va anar de mal borràs perquè els esquirols s’escapaven o es morien. Finalment van deixar-ho córrer. Però, el cert és que alguns esquirols van sobreviure. Jo mateix vaig veure saltar d’arbre en arbre una parella, en un solar farcit de pins, però el solar es va talar i ja mai més n’he vist, d’esquirols. Es pot dir que l’animaló ha esdevingut des de la seva presència una espècie en extinció sense tenir el mèrit de ser espècie preeminent. Tot plegat em fa pensar que la nostra bandera no hauria de tenir cap símbol distintiu, que amb els colors adequats, reflex del territori, n’hi hauria ben bé prou. I si algú s’entesta a posar símbols, doncs, posem-hi un tren, o uns riells, perquè la seva arribada va ser la raó de que Bellaterra existeixi. Posem a mans dels entesos en banderes el contingut de la nostra, que, com diu Miquel Martí i Pol: “Amors, arbres i banderes són mots de bon recordar”.