Els Sastre i els de ca l’Astro

by | nov. 16, 2016 | Opinió

“La via del tren” oli de Vila-Puig (1943). La casa envoltada d'ametllers, és la del Sastre Foto: Cedida

 

 

 

He fet menció a dues masies veïnes: la de can Domènec i la de can Miró. Més enllà de la nostra torre, hi havia també les cases de Manuel Sastre i Astro Gener.

 

La dels Sastre estava situada a pocs metres de la trinxera del ferrocarril, just on avui hi passa la carretera que porta a la Universitat, venint del carrer de can Miró.

 

La finca -de feixes graonades- estava en bona part plantada d'ametllers i en el darrer tram hi havia un estable en el que dormia una sola vaca, que durant el dia pasturava l'escassa herba que creixia sota els fruiters. Prop d'aquella primària construcció hi recordo una figuera de moro, de la que em plaia menjar-ne els fruits suculents i exòtics.

 

Hi havia un estable en el que dormia una sola vaca, que durant el dia pasturava l'escassa herba que creixia sota els fruiters.

 

M'atreviria a dir que fou Manuel Sastre qui dissenyà i ajudà a bastir la seva casa. Tenia habilitat i coneixements suficients per afrontar un repte com aquell. En l'habitacle d'una sola planta, construït amb blocs de ciment premsat i cobert amb teulada de pronunciat pendent, hi visqueren sempre el matrimoni – Manuel i Encarnació – amb el seu únic fill Lluís.

 

En els primers anys de la nostra estada a Bellaterra els fèiem freqüents visites i és que a casa ja hi havia referència dels Sastre; el pare va conèixer a Sabadell el germà del Manuel, un excel·lent pianista molt famós en aquells anys, del que es deia haver mantingut un idil·li amb Isadora Duncan, la gran ballarina.

 

Manuel Sastre era persona culta i certament interessant a qui apassionava l'astronomia. Li agradava conversar i mai defugia la polèmica, que plantejava tothora amb verb fàcil i sens escatimar-ne la durada si tenia auditori, per reduït que aquest fos. En les seves xerrades abordava temes que tractava amb personal criteri, al menys així ho creia jo que en els meus pocs anys l'únic que podia fer era escoltar-lo devotament.

 

Manuel Sastre era persona culta i certament interessant a qui apassionava l'astronomia

 

Els Sastre practicaven un tipus de vida naturista, aprofitant tots els avantatges del camp al que es sentien plenament integrats. He de creure que aquest fou el principal motiu de venir a raure a Bellaterra, en un moment que s'hi respirava pau i tranquil·litat absoluta.

 

Aquest fou el principal motiu de venir a raure a Bellaterra, en un moment que s'hi respirava pau i tranquil·litat absoluta.

Manuel Sastre arribà al cent anys! Jo el vaig veure envellir i en guardo records de plenitud i també dels seus darrers temps. El veig encara amb un sarró al braç prop de la via del ferrocarril, al que per cert -segons m'havia dit ell mateix- havia pujat ben poques vegades en el transcurs de la seva llarga vida: preferia caminar. Tot un personatge!

 

Manuel Sastre arribà al cent anys! El veig encara amb un sarró al braç prop de la via del ferrocarril

 

Prop del terreny del Sastre hi tenia la casa l'Astro Gener, en la que vivien el patriarca, la seva muller, la Conxita, el seu marit Josep Mòdol i els seus fills, també companys d'escola meus. La casa, de gran simplicitat, estava precedida d'una pèrgola amb una enfiladissa que hi donava ombra, sota la que els propietaris ens rebien sempre complaguts. A la meva mare li agradava compartir una estona amb gent que coneixia els entrellats d'una granja avícola.

 

Ben a prop del porxo començava el gran galliner en el que campaven dotzenes de caps d'aviram, que constituïen la dedicació primordial dels de ca l'Astro. Uns anys després canviaren les aus per porcs i el ritme creixen del negoci els aconsellà construir noves naus i estructures, on avui hi ha les de la veterinària de la Universitat Autònoma.

 

Ben a prop del porxo començava el gran galliner que constituïen la dedicació primordial dels de ca l'Astro

 

Tinc ben present la Conxita – dona activa i diligent – amb un cistells d'ous al braç, que portava a vendre a Sabadell o Sant Cugat, apropant-se amb pas rapit a l'estació i els Mòdol -pare i fill- prenent cada tarda una cervesa a l'hostal Sant Pancràs. Aquesta tradició la mantingueren sempre: si els volies veure sols calia apropar-te, cap al tard, al mostrador del bar de l'hostal per trobar-hi dues generacions dels Mòdol amb qui podies xerrar una estona i canviar impressions. Amb Josep -el fill- hi parlava també de pintura.

 

Tinc ben present la Conxita – dona activa i diligent – amb un cistells d'ous al braç, que portava a vendre a Sabadell o Sant Cugat

 

Pintar fou una de les seves arrelades passions. Jo li conec obres molt reeixides de paisatge, les havia vist en les exposicions que habitualment feia a l'Acadèmia de Belles Arts de Sabadell.

 

Un fet simpàtic i anecdòtic de l'Astro Gener, es que fou el primer client del tren al inaugurar-se l'estació de Bellaterra.

 

Es va llevar d'hora i es plantà a la guixeta per comprar el primer dels bitllets que es posaren a la venda. No cal dir que l'exemplar el conserva la família.

Entre totes i tots fem BellaterraDiari.

Gràcies per llegir aquest contingut

Vols llegir més…?

La realitat és o es construeix?

La realitat és o es construeix?

“Més del 70% dels catalano-parlants habituals canvien al castellà quan reben una resposta en aquesta llengua”

0 Comentaris

0 Comments

Leave a Reply

Aquest lloc utilitza Akismet per reduir els comentaris brossa. Apreneu com es processen les dades dels comentaris.

%d bloggers like this: