Delikatessen Foto: Cedida

 

La Sala Muntaner presenta un nou espectacle signat per la mà inconfusible de Joan Ollé, un director de llarga i prolífica trajectòria.

 

El seu segell queda imprès en la filigrana de detalls i l’acurada direcció dels actors i les actrius, sobre tot de les actrius. Partint del fet quotidià del menjar i el beure i d’un reguitzell de literats que, d’una manera o altra, han tractat el tema en els seus escrits, Ollé, que alhora també exerceix el seu mestratge de cronista i literat, confegeix un espectacle “cuinat a foc lent” com diu el programa, amb una gent de Ponent lliurada als seus fogons creatius.

 

Ollé confegeix un espectacle “cuinat a foc lent” com diu el programa, amb una gent de Ponent lliurada als seus fogons creatius.

 

Hi veiem pinzellades de l’enyorat programa televisiu L’illa del tresor, tan amorosament cuinat també amb l’enyorat Joan Barril, i altres detalls d’exquisida sensibilitat que em remunten a vells temps i vells muntatges del director, amb el qual vàrem compartir aventures teatrals ja fa una colla d’anys, i no dic quants perquè la coqueteria no m’ho permet.

 

Tornem, però a aquesta Delikatessen que s’emmarca, de totes, totes, en el gènere del Cabaret Literari, de tan bon record en aquell cau de La Cova del Drac del carrer Tusset. (Ai!, que torno a parlar de “les vieux temps”). Però, val a dir que, tot darrerament, n’he vist uns quants d’espectacles que encaixen en aquest gènere i penso que no disposem d’un espai idoni per presentar-los.

 

Vet aquí potser la cosa que hi he trobat a faltar, la idea de proximitat que implica el cabaret, la idea de teatre de pista. El treball dels intèrprets és d’estrella Guia Michelin, pel que fa a les noies. Fins i tot m’atreviria a dir que els homes exerceixen de comparsa. Ben fet! Sotmetem-nos al domini femení.

 

Fins i tot m’atreviria a dir que els homes exerceixen de comparsa. Ben fet! Sotmetem-nos al domini femení.

 

Elles donen ritme, veu, expressivitat, cant i força, i aconsegueixen que la infinitat de detalls i matisos que els imposa el director, esdevinguin naturals, en el fer i en l’expressar-se. Jo m’atreviria a dir-li al Joan Ollé que rebategi l’espectacle amb Delikatessen 1, perquè el tema dóna per molt.

 

De fet (ai!, que no m’agrada gens aquesta expressió) el mateix Ollé havia confegit una lectura dramatitzada sobre el tema per inaugurar la Temporada Alta de l’any 2013 i aquella aventura, tres anys després, ha derivat en aquest Delikatessen. El grup de Lleida La Remoreu, liderat per l’actor Eduard Muntada, ho ha fet possible. Si en teniu ocasió, no us ho perdeu i disposeu-vos a gaudir amb el paladar de la ment aquesta original i cuidada proposta gas-tro-nò-mi-co-te-a-tral.

 

Disposeu-vos a gaudir amb el paladar de la ment aquesta original i cuidada proposta gas-tro-nò-mi-co-te-a-tral.