Il·lustració: dibuix de la casa Abalo, de l’arquitecte Manuel Girona Foto: I. Roda

A Bellaterra no tenim alcalde sinó un President d’una EMD Fa uns dies una amiga meva em va dir si coneixia a l’alcalde de Bellaterra. -L’alcalde?, li vaig dir. -A Bellaterra no tenim alcalde sinó un President d’una EMD. Ella em va dir que coneixia un parent del nostre President que, en referir-se a ell l’anomenava “alcalde.” Puc deduir, doncs, que “algú” l’ha dut a l’equívoc. Aquesta, diguem-ne, petita confusió, em porta a valorar-ne una altra que promou el “Tot Bellaterra” en la seva darrera revista del mes de novembre, on inclou un article recordatori del primer aniversari de la manifestació dels veïns per reclamar el respecte a la consulta de l’11 de setembre del 2015. No cal dir que la tria del dia per a fer la consulta tenia una clara intencionalitat. En l’escrit es fa menció dels resultats i la lectura que en fa no és altre que la feta en el seu moment per GpB: un 94% de vots favorables a la segregació de Bellaterra sobre un total d’un 50% de participació, és a dir, una majoria absoluta. S’omet que per aconseguir aquest 50% de participació, les urnes van haver d’estar obertes tres dies i que el vot es va buscar a peu de carrer, com se sol dir. La lectura que no interessa és la de l’altre 50% de bellaterrencs a qui no va interessar participar a la votació. Fins aquí un gest interpretatiu que ens porta e l’equívoc intencionat, un modus operandi al qual ja ens tenen acostumats els partits polítics. Hi ha però, un segon equívoc més pervers o, fins i tot més patètic, i és comparar el procés de segregació al procés d’independència de Catalunya. Espero i desitjo que els que viuen a Bellaterra no confonguin ambdues reclamacions i les posin en el mateix sac, com ho fa el Tot Bellaterra. No vol dir això que la reclamació d’una part dels veïns, diguem-ne la meitat, no sigui legítima. Ho és, se n’estigui a favor o en contra. El dret a opinar i expressar una voluntat és inherent a una democràcia, però fem-ho de manera neta, sense disfressar el projecte i voler-lo fer passar per una reivindicació històrica equiparable a la catalana. És possible que, amb el temps, Bellaterra pugui arribar a ser un municipi, i pugui tenir un alcalde i uns regidors i funcionariat, però no s’aconseguirà disfressant la realitat i volent-la passar per allò que no és. Per a ser poble cal ser honestos, nobles, respectables, honorables, és a dir, dignes. S’omet que per aconseguir aquest 50% de participació, les urnes van haver d’estar obertes tres dies i que el vot es va buscar a peu de carrer Peu de pàgina: Alguns aclariments al Tot Bellaterra: una manifestació de poc més de 50 persones no és “la més destacada de la història de Bellaterra”. Tampoc ho és “una reivindicació històrica” la segregació. El moviment va començar a mitjans del 90. Abans mai s’havia reclamat una segregació, en tot cas un Entitat Local Menor, per allà els anys 70. El que sí és històric és el mal tracte de l’Ajuntament que mai va saber ni sap encara estar a l’alçada de les necessitats de Bellaterra. El que sí és històric és el mal tracte de l’Ajuntament que mai va saber ni sap encara estar a l’alçada de les necessitats de Bellaterra.
Ignasi Roda Fàbregas<br>
Ignasi Roda Fàbregas

Concebut a Bellaterra l’estiu del 1952. Nat a Barcelona l’11 de març de 1953. Fill de Mª Rosa i Frederic. Ha viscut tota la vida a Bellaterra, primer com a estiuejant i després de manera fixa. Alumne i professor de teatre de l’escola Tagore de Bellaterra (1957-1983) fundada pels seus pares i en Ramon Fuster i Rabés. Activista cultural de Bellaterra: Impulsor de la Festa Major i La Cavalcada de Reis, director de la Cia. La Inestable, cronista amb l’escriptura del llibre “Bellaterra 1930 – 2005. Crònica de 75 anys”, etc. Escriptor, dramaturg, poeta, articulista, cantautor, actor, director, professor i pedagog de teatre. Més informació a Viquipèdia.