Els mitjans de comunicació al servei dels interessos polítics

by | nov. 28, 2016 | Opinió

Il·lustració: dibuix de la casa Abalo, de l’arquitecte Manuel Girona Foto: I. Roda

 

A Bellaterra no tenim alcalde sinó un President d’una EMD

Fa uns dies una amiga meva em va dir si coneixia a l’alcalde de Bellaterra. -L’alcalde?, li vaig dir. -A Bellaterra no tenim alcalde sinó un President d’una EMD. Ella em va dir que coneixia un parent del nostre President que, en referir-se a ell l’anomenava “alcalde.” Puc deduir, doncs, que “algú” l’ha dut a l’equívoc. Aquesta, diguem-ne, petita confusió, em porta a valorar-ne una altra que promou el “Tot Bellaterra” en la seva darrera revista del mes de novembre, on inclou un article recordatori del primer aniversari de la manifestació dels veïns per reclamar el respecte a la consulta de l’11 de setembre del 2015. No cal dir que la tria del dia per a fer la consulta tenia una clara intencionalitat. En l’escrit es fa menció dels resultats i la lectura que en fa no és altre que la feta en el seu moment per GpB: un 94% de vots favorables a la segregació de Bellaterra sobre un total d’un 50% de participació, és a dir, una majoria absoluta. S’omet que per aconseguir aquest 50% de participació, les urnes van haver d’estar obertes tres dies i que el vot es va buscar a peu de carrer, com se sol dir. La lectura que no interessa és la de l’altre 50% de bellaterrencs a qui no va interessar participar a la votació. Fins aquí un gest interpretatiu que ens porta e l’equívoc intencionat, un modus operandi al qual ja ens tenen acostumats els partits polítics. Hi ha però, un segon equívoc més pervers o, fins i tot més patètic, i és comparar el procés de segregació al procés d’independència de Catalunya. Espero i desitjo que els que viuen a Bellaterra no confonguin ambdues reclamacions i les posin en el mateix sac, com ho fa el Tot Bellaterra. No vol dir això que la reclamació d’una part dels veïns, diguem-ne la meitat, no sigui legítima. Ho és, se n’estigui a favor o en contra. El dret a opinar i expressar una voluntat és inherent a una democràcia, però fem-ho de manera neta, sense disfressar el projecte i voler-lo fer passar per una reivindicació històrica equiparable a la catalana. És possible que, amb el temps, Bellaterra pugui arribar a ser un municipi, i pugui tenir un alcalde i uns regidors i funcionariat, però no s’aconseguirà disfressant la realitat i volent-la passar per allò que no és. Per a ser poble cal ser honestos, nobles, respectables, honorables, és a dir, dignes.

 

S’omet que per aconseguir aquest 50% de participació, les urnes van haver d’estar obertes tres dies i que el vot es va buscar a peu de carrer

 

Peu de pàgina: Alguns aclariments al Tot Bellaterra: una manifestació de poc més de 50 persones no és “la més destacada de la història de Bellaterra”. Tampoc ho és “una reivindicació històrica” la segregació. El moviment va començar a mitjans del 90. Abans mai s’havia reclamat una segregació, en tot cas un Entitat Local Menor, per allà els anys 70. El que sí és històric és el mal tracte de l’Ajuntament que mai va saber ni sap encara estar a l’alçada de les necessitats de Bellaterra.

 

El que sí és històric és el mal tracte de l’Ajuntament que mai va saber ni sap encara estar a l’alçada de les necessitats de Bellaterra.

 

 

Vols llegir més…?

“Trànsits – 2”

“Trànsits – 2”

“Se’m fa difícil no estar-me’n de tornar a parla del trànsit de Bellaterra després de descobrir la barrabassada que s’ha fet al Camí Antic de Sant Cugat (o Camí dels Monjos). Per això he titulat aquest article Trànsits-2, seguint l’estela del que vaig escriure fa cosa d’un mes”.

“Quin ha de ser el paper del lector o lectora del futur?”

“Quin ha de ser el paper del lector o lectora del futur?”

Si mirem en quin idioma els ciutadans del nostre país accedeixen als mitjans, podríem dir que a les plataformes al cinema tot, o pràcticament tot, és en castellà. El mateix passa a la televisió i la premsa generalista, mentre que la ràdio és majoritàriament en català, i només en els mitjans de proximitat, impresos, digitals…, és pràcticament tot en català, tant a la Catalunya interior com a les àrees metropolitanes. Aquests mitjans són el nostre tresor a preservar, d’arrelament a la comunitat, d’integració, d’aprenentatge del català, d’informació amb rigor, i un llarg etcètera.

“Torna el pessebre vivent de Bellaterra”

“Torna el pessebre vivent de Bellaterra”

Article d’opinió d’Ignasi Roda. “Com es fan les tradicions? – Les tradicions?, pot dir algú o més d’algun amb to d’estranyesa, -Les tradicions no es fan, hi són i prou. Venen de lluny, per això son tradicions-. I potser, i en certa manera no estan errats del tot”.

0 Comentaris

0 Comments

Leave a Reply

Aquest lloc utilitza Akismet per reduir els comentaris brossa. Apreneu com es processen les dades dels comentaris.

Rep les notícies de BellaterraDiari al teu correu

Gràcies per subscriure't al butlletí de BellaterraDiari!

%d bloggers like this: