Revisant carpetes he trobat un article que va escriure en Josep M. Espinàs al diari Avui, el 19 de gener de 1983, explicant les delícies de les amanides tan originals d’aquest restaurant, “Amanit amb temps” i vull destacar aquest paràgraf que m’ha fet pensar: “Hi ha una cuina que es fa amb diners i una cuina que es fa amb temps. Només amb diners es pot esguerrar un àpat, mentre que amb temps, amb paciència i amb idees es pot convertir allò que tenim a l’abast en una autèntica creació” (sic).
La cuina del temps que s’està perdent i que de tant en tant estaria bé que recuperéssim.
La recepta que exposo és molt senzilla i l’èxit està assegurat.
INGREDIENTS PER A 4 PERSONES:
-
Quatre cues de rap fresques o congelades
-
Farina
-
Ceba
-
Una llauna de tomàquet cru
-
Picada: ametlles torrades, all, conyac i una mica de xocolata negre
ELABORACIÓ:
-
Salar i enfarinar les cues i fregir-les en una cassola amb oli. Retirar
-
En el mateix oli sofregir la ceba tallada a llunes, foc baix per a que no es cremi
-
Afegir el tomàquet, sal i una culleradeta de sucre i remeneu
-
Un cop cuit posar-hi les cues de rap i, si està molt espès, una mica d’aigua
-
Per acabar tirar la picada per sobre i veure-ho que el color passa de vermell a color teula.
-
Deixeu fer xup-xup i llest
El temps, com diu l’Espinàs, és cultura.
