|
Després de dues setmanes sense partits degut a les festes de Nadal, el Cercle encarava un partit fora de casa contra un rival de prestigi com el Sant Fost.
Tot i un primer ensurt al primer minut de joc quan un davanter local xutava a la porteria del Cercle que entre el Pau i la defensa aconseguien allunyar la pilota de la zona de perill, la resta de la primera part va ser un bany de joc per part dels blaugrana.
Es va veure un joc fluid on les passades sorgien sense aparent dificultat i on s’arribava a la porteria del Sant Fost amb facilitat i rapidesa. Aleix Besonias es va posar l’equip a l’esquena fent una exhibició de regats, sprints per banda i passades magistrals.
En una d’aquestes bones internades arribaria el 0-1 al minut 24 de partit. Una falta a favor del Cercle xutada per Feliu anava a la barrera, però aquest, molt atent aprofitava el rebot per xutar-la cap endavant. Era Milián qui controlava amb el pit per fer una gran assistència de gol a Vila, que no perdonava i amb la cama esquerre batia per sota al porter del Sant Fost.
Es veia recompensat el bon joc que desplegava el Cercle sobre el terreny de joc, i abans d’anar a la mitja part, primer Aleix amb una jugada personal per la banda i després Raluy amb un doble xut al porter, rosaven el què hagués sigut el 0-2.
S’arribava a la meitat del partit amb la sensació d’haver fet una de les millors parts des que va començar la lliga, però no calia afluixar. I es va afluixar.
Potser per un excés de confiança o potser per la pressió d’haver d’aguantar el 0-1, les coses no van sortir igual durant tota la segona part. Tampoc es va jugar malament, però sí que les ocasions ara arribaven a parts iguals pels dos equips i la sensació de seguretat no era la mateixa.
Tot i així, Joan Graells, tenia l’oportunitat en un xut rebotat que sortia fora per poc al 64. Poc abans, el Cercle feia un triple canvi on el més destacat era la sortida d’un Marc Graells segur i treballador que feia temps que no vèiem vestit de curt en el terreny de joc per una lesió, i al seu lloc entrava Batllori, que també disputava els seus primers minuts després de forçes setmanes sense poder trepitjar la gespa.
El Sant Fost feia un doble avís del què seria el presagi d’una tarda fatídica. Primer al minut 72 feien un xut que sortia fregant el pal i només 4 minuts més tard, Pau blocava una pilota que se’n anava cap a dins.
Minut 88. Còrner a favor del Sant Fost. Centren des de la banda esquerre i Díaz remata tot sol a l’àrea petita sense oposició. Tots els jugadors, tècnics i la grada es quedaven amb un pam de nas. Feia molta ràbia, que faltant tants pocs minuts rebessin un gol després d’haver jugat tan bé.
L’entrenador Giol, però, animava ràpidament els seus homes perquè no es creuessin de braços i lluitessin fins al final, i dirigia a Catón perquè passés del centre de la defensa a dalt de tot de la davantera, tal com fa Gerard Piqué als moments oportuns. I l’encert de la decisió es feia pal·lès quan al temps d’afegit, Catón tenia el gol de la victòria a les seves botes. Després d’una bona contra trenada pel Cercle, la pilota arribava a Catón, que, amb l’esquerre, xutava massa alta.
Es va acabar el partit i es va produir un immens silenci tant a la banqueta com a dins del camp. Els jugadors es van quedar plens de ràbia acumulada i Giol els va fer mantenir al centre del terreny de joc per explicar-los que havien sigut víctimes de falta de concentració, i que recordessin aquell moment perquè no tornés a passar.
I és que segur, que d’això s’aprèn. De vegades ets tu qui marques a l’últim minut, i és inevitable que de vegades siguis tu qui rebs el gol a l’últim minut. Si hem d’extreure lliçons positives, ens hem de quedar amb el punt fora de casa, que sempre és bo. Amb el primer gol de Vila aquesta temporada. I amb la tornada al terreny de joc de Batllori i Graells.
El Cercle, amb aquest punt, es col·loca tercer a la classificació a 2 punts del segon, que és el Lliçà i a 8 punts del lider Athletic Rubí, que és justament el rival de dissabte vinent a les 16.00 de la tarda a la Bòbila. És l’adversari més dur i complicat que tindrà el Cercle durant tota la lliga. Ha guanyat 11 dels 13 partits que ha jugat, sent l’equip que més gols ha marcat i que menys n’ha rebut.
Tot això no ha d’espentar al amateur del Cercle, sinó el contrari, esperonar-lo per anar més motivat que mai a pels tres punts i per intentar retallar diferències amb el lider. Per això, es necessita més que mai afició a la grada, perquè animin a l’amateur del Club i perquè facin que aquest mai es rendeixi.
