Durant la setmana, el Cercle havia fet autoanàlisi i inclús l’entrenament de dilluns es va substituir per una xerrada de l’entrenador Giol analitzant els minuts que havia jugat cada jugador i el rendiment que havien tingut en el camp. I per primera vegada en tota la temporada, es va parlar d’objectius. I l’objectiu és lluitar per la segona plaça, posició que et permet fer una promoció d’ascens per intentar pujar a 3a catalana.
El primer partit d’aquesta segona volta era contra el penúltim classificat, el Finsobe. Era un partit que havia de ser un tràmit però sembla que està en l’ADN Cercle complicar-se sempre que pot. S’ha de dir però, que el Cercle no va patir per endur-se els 3 punts però sí que no va poder materialitzar les ocasions que va tenir i obtenir un gran resultat.
La de dissabte era una tarda freda i amb molt de vent al camp del Finsobe. Des de ben a l’inici del partit, es veia que el Cercle dominaria aquell partit. Tenia una clara possessió de la pilota i amb passades entre línies s’aproximava a l’àrea rival amb aparent facilitat.
Les primeres ocasions més clares van venir de les botes d’Enrique, que disparava al travesser quan ho tenia tot a favor. Després, Raluy marcava i l’àrbitre anulava el gol per fora de joc. Però això no era impediment pel juvenil que abans de la mitja part aconseguia fer dos gols i posar el 0-2 al marcador.
El primer arribava després d’una gran passada a l’espai de Max i que el jove jugador creuava fent impossible l’estirada del porter local. El segon procedia d’una errada d’un rival que deixava al davanter sol davant el porter i Raluy no perdonava i definia a la perfecció.
S’arribava amb el 0-2 al marcador i les sensacions de què s’haurien d’haver fet més gols. Giol reclamava als seus homes que per respecte al rival, els hi fessin 6 gols més a la segona part. Res més lluny de la realitat. Durant tota la segona part es veuria un Cercle gris i un Finsobe que inclús s’ho creia i s’aproximava molt més que a la primera part a la porteria del Cercle, tot i que sense excessiu perill.
Finalment, s’acabava el partit amb el 0-2, i el Cercle s’enduia tres punts i vàries conclusions.
La primera és la evident falta de gol.
La segona és el què va definir molt bé Giol a la mitja part: “Nois, ni un ni quatre tocs, dos”. Aquesta frase resumia molt bé el què des de fora desesperava, veure com es perdien pilotes sense parar per fer passades al primer toc que no es saben fer o intentar regatejar als 11 rivals.
I la tercera és saber comportar-se davant els rivals i els àrbitres, ja que en un partit on no va haver-hi res i on el Finsobe és un dels clubs que té els jugadors que són més bona gent. Quan feien una falta venien corrents a demanar perdó; intentaven no perdre els nervis quan els jugadors del Cercle comencaven a fer tonteries i faltes de respecte; i tot això sumat a una situació crítica al seu club ja que tenen només 3 punts de 45 possibles. Al acabar al partit inclús van animar als jugadors del Cercle a lluitar per l’ascens.
També s’extreuen conclusions molt positives i és que el Cercle torna a guanyar després de tres partits sense fer-ho. I que suma 30 punts de 45 possibles, és a dir té la mitjana exacta de 2 punts sumats de cada 3 disputats. Una molt bona mitjana per voler estar a dalt al final de temporada.
El rival de la setmana vinent és el Senmenat, el cuer de la classificació. És un partit a priori fàcil però el Cercle ha d’aprendre d’aquesta setmana i anar a buscar el màxim de gols per tenir la sensació de què es fan bé les coses.
