Raspallar els refugiats al ple de Bellaterra

by | gen. 23, 2017 | Opinió

Divendres al vespre vaig assistir al ple de Bellaterra. Hi va haver una aturada de bon principi de 15 minuts, ja que ERC va entregar una moció d'urgència i s'havia de xerrar internament als altres dos grups de la Junta de Veïns: donar suport, o no, a la campanya Casa nostra és casa vostra.

Bé, 15 minuts després es va votar la urgència. S'aprova l'entrada a tràmit. Comencem el ple. Es xerren temes diversos, recordant la majoria absoluta de Gent per Bellaterra i arribem al gran tema.

El vocal Quim Oltra (ERC) va fer una breu exposició sobre com havia sorgit la campanya i quin era el tema que ens ocupava: la dignitat i la solidaritat. Com a historiador que és, va fer esment a altres moments de la història en els quals hem sigut refugiats, segons el meu parer, molt encertat.

Arribà aleshores la meva desagradable sorpresa. El vocal de Convergència, Jordi Macarulla informa que donaran llibertat de vot i comença a mostrar dubtes a què es puguin acollir els refugiats “és molt fàcil que arribin, però després què en fem?” “els hi donem els 400 euros i ja està?” “qui controlarà quin tipus de gent vindrà”. Posicionaments antiimigratoris amb paraules amables, en resum.

La poetessa Joana Raspall té un gran poema anomenat “Podries” que parla sobre com seríem si haguéssim nascut en una altra terra i el poema acaba dient “pensa que importa tenir les mans ben obertes i ajudar qui ve fugint de la guerra, fugint del dolor i de la pobresa” aquesta és la qüestió que ens ocupava divendres passat, senyor Macarulla. Ajudar, solidaritzar-nos i fer valdre els drets fundacionals de la mal anomenada Unió Europea, els drets humans i que sobretot, la gent que fuig de la guerra no se'ns mori al Mediterrani. Ni tampoc se'ns mori de fred, si, se'ns mori, perquè en som corresponsables dels estats dels camps de refugiats de Macedònia, Grècia i tants altres llocs.

 

El tema que ens ocupava no mereixia aquest tipus de discurs per part de Convergència, ni el silenci envers el tema de Gent per Bellaterra, sinó de dignitat i responsabilitat: som capaços d'acollir, com ja ha fet la ciutat de Berga, per exemple. I com a catalans, hauríem d'aprendre del passat i de les vegades que hem sentit als padrins i padrines, als avis i àvies parlar d'Argelers i de tants altres camps de refugiats on es va viure com a rates i que tantes vegades se'ns recorda que no es pot tornar a repetir.

 

Perquè tinc molt clar que d'aquí a 10 anys, quan una noia siriana parli amb els seus amics i amigues digui amb un somriure ferm: sóc aquí perquè ens van acollir, perquè necessitàvem ajuda i ens la varen donar. Perquè vull que aquesta conversa sigui real tinc clar que casa nostra és casa vostra.

 

I malauradament la vergonya que vaig patir al ple de Bellaterra, amb llibertat de vot per part dels grups de la Junta de Veïns cal recordar altra vegada que “si tu fossis nat a la seva terra, la tristesa d'ell podria ser la teva”. I bé, benauradament la moció va quedar aprovada.
 

Laura Benseny Cases
Historiadora i dinamitzadora lingüística a persones nouvingudes i arrelades.

Entre totes i tots fem BellaterraDiari.

Gràcies per llegir aquest contingut

Vols llegir més…?

OPINIÓ | “La casa del sol naixent”

OPINIÓ | “La casa del sol naixent”

“No he trobat cap referent al significat de “La casa del Sol Naixent”. Podria ser un bordell o bé una casa de joc? Podria ser New Orleans ? Podria ser una presó?”

0 Comentaris

0 Comments

Leave a Reply

Aquest lloc utilitza Akismet per reduir els comentaris brossa. Apreneu com es processen les dades dels comentaris.

%d bloggers like this: