Salvament d’esquirols a Bellaterra

by | gen. 23, 2017 | Opinió

Sciurus vulgaris Foto: D. Sabartés

L’esquirol (Sciurus vulgaris) és un mamífer rosegador, simpàtic, amable que gaudeix de molta empatia entre la població. Especialment a Bellaterra, en ésser la mascota – emblema que figura a l’escut.

He llegit la notícia dels dos passos instal·lats a Bellaterra per a protegir esquirols dels atropellaments al seu creuament de la carretera BV-1414 (El PuntAvui, 14.1.17). Una mesura correctora que esdevé pionera per a l’espècie i realça el nom de Bellaterra en l’àmbit ecològic i ambiental. Res més que lloar aquesta acció proteccionista. A més, és econòmica segons comunicat de premsa, i m’ho crec; res a dir.

Dic “correctora” i és aquí on aboco les nevés reflexions i que us vull transmetre.

Bellaterra està ubicada en una àrea amb gran presència del bosc mediterrani litoral on pins, alzines i altres espècies vegetals boscanes constituïen el suport arbori principal. La urbanització de l’hàbitat natural i el creixement urbà de Bellaterra han comportant una desnaturalització d’aquest entorn natural de manera que comunitats florístiques i de la fauna autòctona s’han fragmentat, degradat i/o desaparegut. Senzillament, l’hàbitat natural s’ha alterat i tot indica que no ha acabat. En conseqüència, espècies animals sensibles minvaran en efectius, desapareixeran o bé caldrà incorporar mesures de protecció (correctores) com s’han fet per als esquirols.

Malgrat que Collserola i l’entorn proper és un bon hàbitat per a l’espècie, es poden adoptar accions per evitar atropellaments; ara bé, aquests no són l’única causa de mortalitat de l’esquirol. La desnaturalització de l’espai afecta els recursos alimentaris i d’abeurament de la fauna. La urbanització té l’efecte d’aïllament poblacional per a l’esquirol i per a d’altres espècies; cert que els corredors biològics l’atenuen. A més, hi ha els depredadors naturals terrestres o aeris propis de l’ecosistema i també d’altres introduïts per la presència humana, com per exemple els gats domèstics.

La mesura no és pas una solució definitiva. Ni per a aquesta espècie ni per a d’altres no generalistes. Em pregunto: què farem per salvaguardar les espècies més vulnerables? O les amenaçades? O les que estan en perill d’extinció? Complicat, car i probablement no factible. Malgrat s’hi aboquin molts esforços humans, tècnics i diners.

Perquè el problema real i de fons és un altre: l’excessiva urbanització del territori. La població urbana dispersa en forma de taca d’oli a costa de minvar i malmetre l’hàbitat natural de la flora i fauna autòctona.

Tot plegat, una mesura compensatòria que com éssers humans ens fa sentir millor davant el que hem provocat, però que no resolt l’autèntic problema generat per nosaltres mateixos.

És aquí on rau la meva reflexió.

Delfí Sabartés

Vols llegir més…?

“Les festes de la nostàlgia”

“Les festes de la nostàlgia”

Jaume Sarramona, catedràtic emèrit de la UAB, desciu a través de la seva mirada com són les actuals festes nadalenques

Contracrònica: un retrat crític del primer ple municipal del 2022 

Contracrònica: un retrat crític del primer ple municipal del 2022 

El primer ple de l’any, celebrat aquest dilluns 17 de gener, alça expectació. Les decisions i els acords serviran per encaminar les línies mestres que regiran la política local d’aquest 2022. L’últim any sencer abans de l’arribada de les pròximes eleccions municipals.  

“Trànsits – 2”

“Trànsits – 2”

“Se’m fa difícil no estar-me’n de tornar a parla del trànsit de Bellaterra després de descobrir la barrabassada que s’ha fet al Camí Antic de Sant Cugat (o Camí dels Monjos). Per això he titulat aquest article Trànsits-2, seguint l’estela del que vaig escriure fa cosa d’un mes”.

0 Comentaris

0 Comments

Leave a Reply

Aquest lloc utilitza Akismet per reduir els comentaris brossa. Apreneu com es processen les dades dels comentaris.

Rep les notícies de BellaterraDiari al teu correu

Gràcies per subscriure't al butlletí de BellaterraDiari!

%d bloggers like this: