Bjurholm, una Bellaterra sueca? Foto: Josep Grifoll
Aquest és el nom del municipi més petit de Suècia. Situat al nord del país, Bjurholm és a uns 50 km a l’oest d’Umea i té 2.460 habitants segons el cens de 2011. (Bellaterra en té cap a 2.700). De fet, Bjurholm va separar-se de Vannas el 1983, encara que abans havia estat independent.
Bjurholm, és un dels 15 municipis suecs amb població inferior als 5.000 habitants.
Tal com passa a l’Estat Espanyol, Suècia obstaculitza la petició dels pobles de menys de 5.000 habitants que pretenen constituir-se en municipi. Tanmateix, la diferència entre el cas suec i espanyol és molt notable.
- En primer lloc, el llindar suec és recomanable i cada cas quedaria sotmès a estudi per part del govern suec; en canvi, el llindar a Espanya és imperatiu; per això el municipi de Medinyà, autoritzat per la Generalitat de Catalunya, està a mans del Tribunal Constitucional.
- Suècia duu a terme una política activa, des de fa temps, de reducció de municipis. A la meitat segle XX en tenia més de 2.000, que han anat minvant progressivament fins als actuals 290. A Espanya, aquesta política només s’ha fet visible en els darrers temps i té resultats quasi nuls.
- Finalment, els municipis suecs amb menys de 5.000 habitants són el 5% del total. No passa el mateix a Espanya, on la majoria dels municipis, més del 80%, no arriben a 5.000 habitants.
El cas suec amb municipis més poblats tampoc sembla comparable a l’espanyol, atès que allí tenen àmplies competències en matèria de proveïment de serveis.
L’alta capacitat política dels municipis suecs s’observa en la mesura que ocupen vora 760.000 persones. Són, aproximadament, un 19% del total de les persones ocupades a Suècia. De fet, superarien el milió de treballadors si suméssim també els consells regionals suecs.
Per il·lustrar la dimensió de la xifra sueca, podem prendre el cas de Catalunya que, amb una població total no gaire allunyada, té 85.500 empleats en ajuntaments, diputacions i d’altres administracions de caràcter local.
Bellaterra, municipi? Segons el model suec seria suposadament que no; però és un “no” que sense una adequada contextualització perd tot el sentit.
Deixem per a un altre dia el cas suïs que, amb 2.324 municipis, supera abastament la Catalunya dels 948 municipis.
Josep Grifoll
