Molt bona nit a tothom!
Per si algú no em coneix, em presentaré. Em dic Albert Ramos Marcet. Sóc fill del Benigne i la Palmira i sóc el cuiner, i també propietari juntament amb els meus quatre germans: la Josefina, el Francesc, la Rosa Maria i la Maria Dolores, de l’Hostal Sant Pancraç que està ubicat en aquesta mateixa plaça i que destaca, entre moltes altres coses, per les “xips” de tota la vida que tastareu demà a l’hora del vermut, i també pels seus arrossos i sobretot per la cuina amb bolets durant tot l’any ja que jo em considero un autèntic tocat del bolet.
Sóc el cuiner, i també propietari juntament amb els meus quatre germans: la Josefina, el Francesc, la Rosa Maria i la Maria Dolores, de l’Hostal Sant Pancraç
Bé, “al loro!”, que diria el Jan Laporta. Aquest any em van proposar si volia fer el pregó i vaig pensar i per què no?. I aquí em teniu, disposat a donar-vos “la pallissa”.
Estic aquí a Bellaterra aviat farà 67 anys! La vida aquí ha canviat molt des de l’època que a l’hivern érem més o menys uns 200 veïns i a l’estiu uns 2000. llavors Bellaterra estava considerada com una colònia estiuenca.
Bellaterra estava considerada com una colònia estiuenca.
Jo de la Bellaterra que us puc parlar una mica és de la que va dels anys 50 fins els 60, perquè a partir de llavors i després de fer el servei militar, la tasca a l’Hostal em va absorbir pràcticament tot el temps. Així doncs farem un “Remember When”.
Començaré recordant l’Ave Maria, el col·legi de la meva infantesa on vaig estar dels 4 fins als 9 o 10 anys i on vaig coincidir, entre d’altres, amb el Joan Escoda, com molt bé ho recull a les xarxes socials. Recordo a Doña Josefina que era la mestra que teníem tots els nens i nenes des dels 4 als 12 anys.
Començaré recordant l’Ave Maria, el col·legi de la meva infantesa
També recordo Mossèn Plàcid Armengol que va ser el capellà de Bellaterra durant molts anys, sobretot perquè jo vaig fer d’escolà durant uns 8 o 9 anys. Us explicaré una anècdota de quan jo llegia l’epístola; si a algú li venia un atac de tos o cosa semblant, interrompia la lectura fins que tornava a guardar silenci.
Mossèn Plàcid Armengol que va ser el capellà de Bellaterra durant molts anys
Continuant amb la parròquia, allà dins teníem Ràdio Bellaterra, essent els principals impulsors, a més del Mossèn, en Josep Ramon Costa Jussà, ex locutor de Ràdio Sabadell, periodista esportiu i ex Bellaterrenc. La llàstima és que durés molt poc, degut potser, i com diríem avui, per falta d’espònsors.
Ràdio Bellaterra va durar molt poc degut potser, i com diríem avui, per falta d’espònsors.
Recordo molt els partits de futbol que fèiem aquí a la plaça que llavors estava sense asfaltar i hi havia poc trànsit, fins al punt que si “en un momento dado” jo havia de llançar una falta i passava un automòbil, no dubtava i li deia: – Espera’t un moment que llenci la falta. I, cap problema! No em deixaré de recordar també els famosos partits de futbol a tot el llarg de la plaça entre solters i casats.
Hi havia tant poc trànsit que si “en un momento dado” jo havia de llançar una falta i passava un automòbil, no dubtava i li deia: – Espera’t un moment!
En aquella època, i des de l’encreuament de la carretera de Bellaterra amb la de Sant Cugat a Cerdanyola i a partir d’aquell punt fins aquí tot eren vinyes. I de Bellaterra fins a Sabadell passant per la granja Sant Pau hi havia els dos ramals sense asfaltar.
Però, deixeu-me que us parli de l’origen de Bellaterra i de l’Hostal. Abans de tot, quan no hi havia res, Bellaterra era Can Domènech. La vil·la va ser fundada l’any 1930 i l’Hostal el 1932, i un dels homes més destacats en les dues tasques va ser el Sr. Bartolomé Bartomeu, conegut popularment com el Bartomeu, que estava casat amb la Sra. Pepita Miró, que va ser la meva padrina de bateig. Ella va ser qui li va dir al meu pare si es volia fer càrrec de la direcció de l’Hostal i el pare va dir que sí.
La vil·la va ser fundada l’any 1930 i l’Hostal el 1932
Això passava el 1959 i d’aleshores i uns quants anys més endavant, el meu pare, a part de portar l’Hostal va continuar desenvolupant, junt amb altres persones, el seu vertader ofici, el de fuster. Moltes de les cases de Bellaterra porten el seu segell.
Moltes cases de Bellaterra porten el segell del meu pare que, el seu vertader ofici, era el de fuster
A l’Hostal, i a més del Centre d’Esport Sabadell feien les seves concentracions, com molts dels aquí presents ho saben. També van fer l’estada altres equips, entre els quals hi havia el Barça que ho va fer en tres temporades, dos amb el Lluís Miró i una amb el Kubala, com a entrenadors. Tot això feia que es parlés de Bellaterra en tots els mitjans. Ah!, i que no em descuidi parlant del Barça, us diré que s’entrenaven a la Font de la Bonaigua o Font de Baix, que llavors comptava amb tres esplèndides nogueres.
Tot això feia que es parlés de Bellaterra en tots els mitjans
Pels més joves us diré que, en una cantonada del club amb el carrer de l’església hi havia l’oficina de telèfons i la vivenda. Llavors no existien els mòbils i si volies parlar amb algú de Bellaterra, i si tenies sort i estava la Mercè, la telefonista, li deies que et posés a casa dels senyors Pujades o Castells, és igual, i ella molt diligent et facilitava la connexió telefònica. Però, si hi havia el seu marit, el Sr. Juan Añino, si no donaves el número no parlaves.
Com molt bé sabeu hi havia el colmado de Cal Casas i al seu costat una carnisseria, la dels Bayó de Cerdanyola, i a la cantonada la pastisseria de Cal Bou. També al costat del bar de l’Hostal hi havia una barberia que obria només els diumenges.
Hi havia el colmado Cal Casas, la carnisseria dels Bayó, la pastisseria Cal Bou i una barberia que només els diumenges…
Me’n recordo també de Can Domènech a l’altra banda de la via i, a sota, la casa del pintor Vila-Puig i la seva Sra. Maria Codina, que popularment era coneguda per la Casa de las Oques.
Me’n recordo també de Can Domènech a l’altra banda de la via…
No puc deixar de mencionar un altre colmado, el de Cal Roso que estava uns metres més avall de l’església.
Me’n recordo també dels berenars a Can Miró abans de fer-se la Universitat, amb pa amb tomàquet i llonganissa i les gallines entremig de les cames esperant si plovia.
I els berenars a Can Miró, abans de fer-se la Universitat, amb pa amb tomàquet i llonganissa i les gallines entremig
Guardo també bons records dels divendres de cinema a la fresca, totes les nits de divendres d’estiu al club, i que al finalitzar la sessió o a mitja sessió se sentia aquella veu tan greu de: -Atenció! Atenció! El pròxim divendres…, tot anunciant la pel·lícula de la propera sessió.
i, finalment, bons records dels divendres d'estiu, de cinema a la fresca, al Club…
Bé, això s’acaba, així és que: MOLT BONA FESTA MAJOR!
Passi-ho bé i moltes gràcies!
Albert Ramos Mercet
Co propietari de l’Hostal Sant Pancraç de Bellaterra
Festa Major de Bellaterra
Setembre de 2016
