Dissabte passat dia 28, el Cercle encarava el partit suposadament més fàcil de l’any ja que el rival era el dèbil Sentmenat, que portava 0 punts després de 16 jornades.
L’ambient era relaxat i distès abans de començar el partit, tot i que el míster Giol intentava posar els seus jugadors al punt de concentració necessària. També, però, el cos tècnic aprofitava per donar minuts els jugadors menys habituals.
Els primers minuts de joc van ser pel Cercle, i primer Raluy i després Milian es quedaven a les portes del gol. Això però, va ser un miratge, i entre el minut 15 i el 45, el partit va estar completament igualat. No hi havia gaires ocasions per cap dels dos equips i el cuer Sentmenat s’ho començava a creure.
S’arribava a la mitja part amb la sensació de què tampoc s’havia jugat malament i que el cuer no era tant dolent com la classificació indicava. Tot i així, el resultat manava i això era un fracàs pel tercer classificat de la taula. El fet que el Cercle marxés després dels 45 minuts inicials amb tres targetes grogues (Catón, Xavi Enrique i Raluy) volia dir que alguna cosa no s’estava fent bé.
El mètode Giol va funcionar i els seus canvis tàctics i l’entrada de Miki al terreny de joc van donar ben ràpidament la sentència del partit. Quan només s’havien disputat tres minuts de la segona part, el Cercle ja guanyava 2-0. Primer era el “pitxitxi” Raluy, que definia a la perfecció un u contra u contra el porter rival després d’una bona passada de Enrique. Això passava quan s’havien disputat 40 segons. I només dos minuts més tard, una jugada embolicada dins l’àrea acabava amb el toc de puntera necessari per part de Milian, que empenyia la pilota a dins la xarxa.
L’eufòria era evident a la graderia, a la banqueta i al camp. A partir d’ara, el partit seria relaxat i el Cercle no tindria la pressió de no estar guanyant contra el cuer. El Cercle va jugar més segur tot i que tampoc va crear excessiu perill. El xut de Feliu al travesser va ser la ocasió més clara.
El cos tècnic va aprofitar per donar entrada a Jordi Graells, al juvenil Pujades, a Sabater i a Frexes, que cada cop guanya més ritme de partits després de la llarga lesió que va patir.
Quan semblava que el partit havia d’acabar 2-0, una jugada personal del recent entrat Jordi Graells acabava amb un clar penal, que ell mateix transformava sense problemes. Graells es tornava a trobar amb el gol, sempre important per un davanter, i tot l’equip ho celebrava amb evident satisfacció.
El partit acabava 3-0 i sense cap targeta a la segona part per part del Cercle.
Aquests dos últims partits consecutius contra els dos cuers de la classificació han significat un 6 de 6 i una pujada de moral per l’equip que portava una mala ratxa de resultats.
El Cercle segueix quart empatat de punts amb el tercer, La Llagosta, i sembla que s’obre un petit forat a la classificació darrere el Cercle, ja que el cinquè classificat, la Roureda, ja és a 6 punts (tot i que amb un partit menys). El segon és el Lliçà (que es troba a 4 punts) i el primer l’Atlètic Rubí. Cap dels tres primers classificats han punxat aquesta setmana i això fa que la competència sigui alta i el Cercle no es pugui permetre perdre molts punts d’aquí a final de temporada.
La setmana vinent tocarà jugar a Ripollet, contra el Can Mas, un rival molt i molt físic capaç de guanyar a qualsevol. Tocarà treballar de valent durant la setmana per poder plantar cara i intentar endur-se els 3 punts per seguir la lluita per la desitjada segona plaça.
