Ramon Fuster, el meu mestre

by | febr. 9, 2017 | Opinió

Ramon Fuster Foto: Bell-lloc

Entorn del litigi que s’ha alçat de dedicar una plaça de Bellaterra a Ramon Fuster i Rabés, crec que se n’ha parlat abastament, però no està de més una nova reflexió, perquè, pel que es veu, alguns els costa de reflexionar.

Dic reflexionar que és com dir “…considerar detingudament, pensar profundament”, un exercici que requereix bondat i mires llargues. Bondat en el reconeixement que es proposa per a una persona que va dedicar la seva vida als altres, i, sobretot als infants, perquè tinguéssim una bona educació; i llargues mires perquè, en dedicar-li un espai públic -i dic públic perquè crec que algú creu, com deia un polític de mal record, que el carrer és seu- deixem un llegat de memòria que cal conservar.

Els pobles els construeixen les seves persones i, si som on som és perquè darrera nostra hi ha hagut homes i dones que van entendre això d’estar al servei del poble. El Sr. Fuster era una d’aquestes persones. N’hem parlat abastament dels seus mèrits professionals i això potser ha deixat de banda una cosa tant senzilla, però alhora tant complexa, com és parlar la seva espiritualitat.

Els seus escrits en són testimoni. En ells hi ha el seu pensament reflectit i el seu visatge d’home bo. Els carrers que vesteixen una vila venen a ser com el reflex dels que hi vivim. Tant aquí com a qualsevol lloc, convivim amb noms de carrer que no ens sonen o que, en sonar-nos, ens fa grinyolar alguna cosa.

Quan vaig fer el Llibre de Bellaterra vaig entestar-me a fe una separata dedicada al nomenclàtor del nostre barri perquè crec que és important conèixer els noms de les nostres artèries, què són, com en el nostre cos, les vies per on flueix la nostra vida.

Per a mi seria un orgull viure en una plaça que es digués Ramon Fuster, però visc en un carrer amb nom de sant, que tampoc no desmereix, i m’acontento. Però encara m’hauria fet més content que la vella proposta que vaig fer el 2005 i que, per cert, l’Ajuntament del moment no la va considerar oportuna, hagués prosperat aleshores. Potser així, ens hauríem estalviat un espectacle tant vergonyós.

Vols llegir més…?

“Trànsits – 2”

“Trànsits – 2”

“Se’m fa difícil no estar-me’n de tornar a parla del trànsit de Bellaterra després de descobrir la barrabassada que s’ha fet al Camí Antic de Sant Cugat (o Camí dels Monjos). Per això he titulat aquest article Trànsits-2, seguint l’estela del que vaig escriure fa cosa d’un mes”.

“Quin ha de ser el paper del lector o lectora del futur?”

“Quin ha de ser el paper del lector o lectora del futur?”

Si mirem en quin idioma els ciutadans del nostre país accedeixen als mitjans, podríem dir que a les plataformes al cinema tot, o pràcticament tot, és en castellà. El mateix passa a la televisió i la premsa generalista, mentre que la ràdio és majoritàriament en català, i només en els mitjans de proximitat, impresos, digitals…, és pràcticament tot en català, tant a la Catalunya interior com a les àrees metropolitanes. Aquests mitjans són el nostre tresor a preservar, d’arrelament a la comunitat, d’integració, d’aprenentatge del català, d’informació amb rigor, i un llarg etcètera.

“Torna el pessebre vivent de Bellaterra”

“Torna el pessebre vivent de Bellaterra”

Article d’opinió d’Ignasi Roda. “Com es fan les tradicions? – Les tradicions?, pot dir algú o més d’algun amb to d’estranyesa, -Les tradicions no es fan, hi són i prou. Venen de lluny, per això son tradicions-. I potser, i en certa manera no estan errats del tot”.

0 Comentaris

0 Comments

Leave a Reply

Aquest lloc utilitza Akismet per reduir els comentaris brossa. Apreneu com es processen les dades dels comentaris.

Rep les notícies de BellaterraDiari al teu correu

Gràcies per subscriure't al butlletí de BellaterraDiari!

%d bloggers like this: