“A l’Escoleta m’he trobat amb grans mestres pels meus fills i per a mi mateixa”

by | febr. 10, 2017 | Opinió

Infants escoleta Foto: http://www.escolabellaterra.cat

Il·lusionada i amb respecte accepto la invitació que molt amablement m’han demanat de participar a Bellaterra Diari. Treballo a la farmàcia de la nostra vila des de ja fa més de 10 anys, però la meva vinculació amb Bellaterra és anterior. Aquesta comença amb l’escolarització del meu fill gran, l’Ignasi, a l’Escola Bellaterra, situada en el campus de la Universitat Autònoma de Barcelona, “l’escoleta”, com és coneguda per molts de nosaltres. Com sabeu és una escola d’infantil i primària de la xarxa d’escoles públiques de Catalunya. El meu pas per l’escola m’ha marcat molt, per la metodologia pedagògica emprada, per la meva participació en l’associació de pares i mares (AMPA) com a presidenta durant molts anys. A l’escoleta m’he trobat amb grans mestres pels meus tres fills i per mi mateixa. D’ells he après moltes coses i ara els anomeno amics. També conèixer moltes famílies amb les quals he travat una bona amistat. Doncs bé, quan em van demanar que escrigui unes lletres amb una certa assiduïtat al Bellaterra Diari vaig pensar en quin títol li podria posar a aquesta aportació. I és aquí que la memòria, el record i l’estima a l’escoleta m’han donat la clau: al parvulari de l’escola hi ha les classes, l’espai de les quals es distribueix en racons. Hi ha taules, i tant, però res a veure amb els pupitres que hi havia a l’escola on jo vaig estudiar. Aquestes estan agrupades de manera que els nens i les nenes formen rotllanes. Es miren els uns als altres quan treballen, quan pregunten, quan parlen, quan escolten. A més a més a la classe hi ha els racons: el racó de pintura, el racó dels puzles, el racó del joc simbòlic, el racó del conte. Tots els nens i nenes de la classe poden treballar junts però fent coses ben diverses. Uns pinten, els altres fan un puzle, altres es disfressen com si la història de pirates i princeses fos la més trepidant. Doncs he pensat que aquest espai el puc anomenar racons. Aquests, però, seran facetes de la vida que passen al mateix temps, però essent ben diverses. Seria com els múltiples escenaris que tan magníficament es representen a la pel·lícula In side out (Del revés), que es van fent grans, que es van enriquint, però que ben connectats queden amb aquells ponts i camins. I el primer serà el racó del record.
Ignasi Roda Fàbregas<br>
Ignasi Roda Fàbregas

Concebut a Bellaterra l’estiu del 1952. Nat a Barcelona l’11 de març de 1953. Fill de Mª Rosa i Frederic. Ha viscut tota la vida a Bellaterra, primer com a estiuejant i després de manera fixa. Alumne i professor de teatre de l’escola Tagore de Bellaterra (1957-1983) fundada pels seus pares i en Ramon Fuster i Rabés. Activista cultural de Bellaterra: Impulsor de la Festa Major i La Cavalcada de Reis, director de la Cia. La Inestable, cronista amb l’escriptura del llibre “Bellaterra 1930 – 2005. Crònica de 75 anys”, etc. Escriptor, dramaturg, poeta, articulista, cantautor, actor, director, professor i pedagog de teatre. Més informació a Viquipèdia.

Vols llegir més…?

“La gran riuada”

“La gran riuada”

Tenia 9 anys. Plovia a bots i barrals. Encara érem a Bellaterra. Aleshores les vacances escolars acabaven a finals de setembre, quan llavors, es feien les maletes i tornàvem a Barcelona. Era un 25 de setembre i era un dimarts.

“Bellaterra monàrquica? En motiu de la mort d’Elisabet II”

“Bellaterra monàrquica? En motiu de la mort d’Elisabet II”

Bellaterra va ser fundada sens dubte per monàrquics i les seves maneres de fer les podríem titllar com gestores d’un petit reialme que s’havia constituït per reial decret – valgui la redundància – amb la permissivitat del moment d’una administració local, Cerdanyola del Vallès, que maldava per gestionar un poble que en qüestió de 30 anys havia passat de la pagesia a la indústria.

“La Festa Major ‘en minúscules'”

“La Festa Major ‘en minúscules'”

Però, per què la nit del divendres ha desaparegut? Cóm és que els joves no hi eren a la nit jove? Per què la única nit de la festa es va acabar a les 2 hores…? Ja no es fan des de fa temps les Gincames del Grup escolta o la Gincama Motor. Tampoc es fa el concurs de Pintura Ràpida ni tantes altres activitats que donaven joc, dins una mateixa franja, a que els veïns de diferents edats tinguéssin l’agenda “plena”.

0 Comentaris

0 Comments

Leave a Reply

Aquest lloc utilitza Akismet per reduir els comentaris brossa. Apreneu com es processen les dades dels comentaris.

Rep les notícies de BellaterraDiari al teu correu

Gràcies per subscriure't al butlletí de BellaterraDiari!

%d bloggers like this: