“A l’Escoleta m’he trobat amb grans mestres pels meus fills i per a mi mateixa”

Il·lusionada i amb respecte accepto la invitació que molt amablement m’han demanat de participar a Bellaterra Diari. Treballo a la farmàcia de la nostra vila des de ja fa més de 10 anys, però la meva vinculació amb Bellaterra és anterior. Aquesta comença amb l’escolarització del meu fill gran, l’Ignasi, a l’Escola Bellaterra, situada en el campus de la Universitat Autònoma de Barcelona, “l’escoleta”, com és coneguda per molts de nosaltres. Com sabeu és una escola d’infantil i primària de la xarxa d’escoles públiques de Catalunya. El meu pas per l’escola m’ha marcat molt, per la metodologia pedagògica emprada, per la meva participació en l’associació de pares i mares (AMPA) com a presidenta durant molts anys. A l’escoleta m’he trobat amb grans mestres pels meus tres fills i per mi mateixa. D’ells he après moltes coses i ara els anomeno amics. També conèixer moltes famílies amb les quals he travat una bona amistat. Doncs bé, quan em van demanar que escrigui unes lletres amb una certa assiduïtat al Bellaterra Diari vaig pensar en quin títol li podria posar a aquesta aportació. I és aquí que la memòria, el record i l’estima a l’escoleta m’han donat la clau: al parvulari de l’escola hi ha les classes, l’espai de les quals es distribueix en racons. Hi ha taules, i tant, però res a veure amb els pupitres que hi havia a l’escola on jo vaig estudiar. Aquestes estan agrupades de manera que els nens i les nenes formen rotllanes. Es miren els uns als altres quan treballen, quan pregunten, quan parlen, quan escolten. A més a més a la classe hi ha els racons: el racó de pintura, el racó dels puzles, el racó del joc simbòlic, el racó del conte. Tots els nens i nenes de la classe poden treballar junts però fent coses ben diverses. Uns pinten, els altres fan un puzle, altres es disfressen com si la història de pirates i princeses fos la més trepidant. Doncs he pensat que aquest espai el puc anomenar racons. Aquests, però, seran facetes de la vida que passen al mateix temps, però essent ben diverses. Seria com els múltiples escenaris que tan magníficament es representen a la pel·lícula In side out (Del revés), que es van fent grans, que es van enriquint, però que ben connectats queden amb aquells ponts i camins. I el primer serà el racó del record.