
Antigament la via del tren passava sense vallar pel mig dels camps i boscos, sense cap mesura de seguretat. Això sí, hi havien ‘pasos a nivel’, sense cap stop, per on podien passar còmodament els vehicles sempre i quan vigilessin als dos cantons (recordeu que via única però dos sentits).
Al passeig de les Acàcies (ara can Miró) el pont era inexistent i quedava bruscament tallat. Per tal de travessar a l’altra banda de la via, tot salvant el desnivell, calia baixar per un camí sense asfaltar (ara Sardanista Serra) i creuar pel pas a nivell sense barreres ni vigilant.