Ni amb un gol de bandera n’hi ha prou per guanyar al Montornès (2-2)

El Cercle sabia que seria un partit difícil contra el Montornès Nord, com el 95 % dels partits a aquestes categories, que s’acaben decidint per petits detalls, però poc es podria imaginar que el partit el condicionaria en tot moment l’actuació d’un àrbitre digne de càmera oculta.

I és que des que abans de començar el partit, l’àrbitre es va dedicar a riure’s dels jugadors dels dos equips, a encarar-se amb ells i a demostrar la seva ignorància en el món de l’arbitratge. Va deixar anar perles com “el fuera de juego se saca dónde la toca el jugador” o “la salida inicial se hace con suplentes”.

Aquesta actuació surrealista, que anava des de canviar decisions per crits de la grada o parar el partit perquè el porter del Cercle portava una cinta als turmells, feia que en tot moment fos un partit molt extrany, que mai sabies què podia passar. És una llàstima que la Federació deixi tenir personatges com aquest ja que fa molt mal nom a la professionalitat de la resta d’àrbitres, que demostren setmana rere setmana que són uns autèntics herois.

Per això, des de ben a l’inici, els dos equips es van proposar jugar com si no existís l’àrbitre, com si fos un partit del col·legi, i pensant que hi havia un nen petit per allà amb un xiulet, que li farien cas quan xiulés perquè no es posés a plorar i a fer una rabieta de les seves. Ell era “sucre” i se l’havia de cuidar.

Deixant de banda el nen i la seves noves joguines (el xiulet i les targetes), el partit va començar amb un clar domini del Montornés Norte, que es va avançar ben aviat amb un bon xut des de fora l’àrea. Quan més estava patint el Cercle, arribaria la genialitat de la tarda. Raluy li passava a Miki i aquest feia una ruleta màgica per regatejar a un rival i davant del porter la xutava per aquell únic lloc que no podia arribar aquest. Un autèntic golàs.

S’arribava a la mitja part i Giol deia als seus homes que la clau estava en no protestar res a l’àrbitre i en seguir fent el nostre joc. I el Cercle sortia molt més endollat que a la primera part, tenint més la pilota i aproximant-se més a la porteria rival, tenint una defensa sòlida capitanejada pel gran Catón. Però tot i així, el gol el faria el Montornés, en una falta centrada a l’àrea que després de dos rebots acabaria entrant.