Espoo i els esquirols amb ales

by | febr. 27, 2017 | Opinió

Camí d’Espoo. Foto: Josep Grifoll

 

 

Espoo és el municipi dels esquirols voladors siberians, parents llunyans dels nostres esquirols bellaterrencs. Veïna de Hèlsinki, Espoo és coneguda per acollir les oficines centrals d’un famós fabricant de mòbils; a banda de centres universitaris, de recerca i d’altres empreses de nova economia.

 

A principis del segle XX Espoo era un poble agrícola i molts dels seus habitants tenien el suec com a llengua materna. Si en suec centre és centrum i restaurant és restaurang. La seva versió finesa és keskusta i ravintola respectivament. El finès seria, salvant totes les distàncies, una mena de basc a l’escandinava. És una llengua musical i de sonoritat agradable. 

 

Avui, Espoo és un municipi de 265.000 habitants, conserva el suec, però majoritàriament parla finès . De fet, és el segon municipi més poblat de Finlàndia. 

 

Espoo, té un territori extens, vindria a ser com la meitat del Vallès Occidental. Això fa que tingui una densitat de població força baixa. Són 124.000 llars, de les quals 51 000 es troben en habitatges unifamiliars. 

 

Espoo, no és ben bé una ciutat. En realitat, són 5 centres urbans  diferents. Cadascun d’ells, equivalent a una ciutat finesa de mida mitjana. Tapiola, en seria un exemple. Concebuda com a ciutat jardí a meitat del XX, el seu nom s’inspira en la divinitat finesa del bosc, que es fa dir Tapio.

 

La disponibilitat d’espai verd a Espoo és un bon ingredient a favor de la seva qualitat de vida. S’albira una equació en la que hi apareix aire net, benestar social, connectivitat i desenvolupament econòmic.  

 

Una altra curiositat de la zona és que a l’interior del terme municipal d’Espoo s’hi troba el municipi de Kauniainen. Talment com la Llívia a la Cerdanya “francesa”.

 

Kauniainen té uns 10.000 habitants i gaudeix dels impostos locals més baixos de Finlàndia. En aquest país, una part de l’impost de la renda es paga a nivell municipal, per això Kauniainen atreu població adinerada, interessada en l’estalvi fiscal. Per cert, alguns serveis públics de Kauniainen són proveïts des d’Espoo.

 

Rebaixar impostos pot ser una estratègia municipal molt respectable i que generi un ampli consens. Que es faci d’acord amb d’altres esferes de l’acció municipal és clau per escapar d’una simplificació còmoda, però inconsistent. Aquella que només observa el municipi com si es tractés d’una col·lecció de cases enllaçades per carrers.

 

Sigui com sigui, Espoo i Kauniainen s’integren en la regió de Hèlsinki. Una àrea urbana on viure en un entorn agradable no sembla que sigui un cost; és vist com una inversió amb expectatives, si la gestió pública és bona, de ser ben rendible. 

 

 

Entre totes i tots fem BellaterraDiari.

Gràcies per llegir aquest contingut

Vols llegir més…?

Ignasi Roda: ‘Bellaterra i l’AP-7’

Ignasi Roda: ‘Bellaterra i l’AP-7’

“A Bellaterra hi ha un abans i un després de l’AP-7. El després va ser acostar-nos a tres punts cardinals: nord, sud i oest o el que és el mateix, a Girona i París, Tarragona i Murcia i Lleida i Madrid. Sortir de casa i arribar a aquests indrets, i els entremitjos, per autopista era (i és) tot un luxe. “

0 Comentaris

0 Comments

Leave a Reply

Aquest lloc utilitza Akismet per reduir els comentaris brossa. Apreneu com es processen les dades dels comentaris.

Rep les notícies de BellaterraDiari al teu correu

Gràcies per subscriure't al butlletí de BellaterraDiari!

%d bloggers like this: