Enric Roig, el tercer per l'esquerra, en un acte a Bellaterra 1967 Foto: S. Vila-Puig

 

 

 

El mestre d'obres Enric Roig, bastí moltes torres de Bellaterra

 

 

Després de la guerra, en els anys quaranta, quan a Bellaterra es tornaren a construir cases, adquirí un bon protagonisme el mestre d'obres sabadellenc Enric Roig i Estrada, que si bé no era fill de la ciutat, hi tenia el seu negoci de construcció.

 

 

La meva mare, emprenedora de mena, que pensava sovint en  fer reformes a la torre i al jardí, va trobar en l'Enric Roig un col·laborador perfecte, que amb ciment, totxos i morter, feia realitat els seus projectes. Es per això que la figura de l'Enric -el nom era suficient per identificar-lo- a mi d'infant, ja m'era absolutament familiar. I no solament la d'ell, recordo molt bé el seu encarregat, Gaspar Reyes i àdhuc alguns dels seus operaris, paletes i manobres.

 

 

La majoria de les torres que es feren a partir d'aquells anys a la urbanització, foren dissenyades per l'arquitecte Emili Sala i bastides per l'equip de paletes de l'Enric Roig. Totes responien a un mateix patró fàcilment identificable; avui en queden ben poques. La nostra casa del carrer Miquel Servet és una d'elles, però l'any 1957 -per anar-hi a viure l'Elisa i jo- va ésser modificada en profunditat. Altres han estat enderrocades per fer-hi una nova edificació.

 

 

La presència de l'Enric Roig era constant a Bellaterra. Hi tenia molts clients i obres en curs que seguia personalment per mantenir contacte amb l'arquitecte i el propietari. Jo el tinc ben present. Era home de bona presència que parlava abundosament, aportant un seguit de convincents detalls sobre la futura obra i els materials que hi calia emprar.

 

 

Recordo una recomanació que sovint adreçava als seus operaris -els temps eren difícils i el ciment escassejava.

 

-Compte amb el “Porland”, és farina de blat! 

 

Inefable… Demostrà ésser un bon mestre d'obres que va saber dirigir molt be la seva empresa, que amb els anys i la valuosa col·laboració del seu fill Josep, va assolir una envergadura i volum de negoci molt considerable.

 

 

El que segur que passava tota la jornada a Bellaterra, era el Gaspar -l'encarregat de Construccions Roig, que donava les ordres al personal i supervisava les obres. No en va era un magnific professional. 

 

 

El Gaspar era un home alt i ben plantat, de pell fosca i agradable aspecte. Quan el vaig conèixer, ja tenia el mostatxo i els cabells platejats que cobria sempre amb un barret de bones ales i color clar. Parlava català amb un marcat deix andalús. Demostrava rigor en la feina i el seu tracte amb els operaris era estricte però cordial. Sí calia aixecar la veu per donar una ordre contundent, ho feia, però sempre amb correcció i simpatia, perquè a més d'autoritat, tenia un bon sentit de l'humor que no el privava d'ésser rigorós i amable a l'hora.

 

 

Vivia a Sabadell. Se'l veia arribar amb el tren, de bon matí, a Bellaterra, on romania fins última hora de la tarda. Anava constantment d'una obra a una altra, ordenant la col·locació d'una filera de totxos o enfilat d'alt d'una bastida, comprovant que la feina es fes correctament.

 

 

Han passat els anys però, tan al patró com a l'encarregat, els recordo amb molta simpatia.

 

 

La casa de Miquel Servet 6, en el seu estat original a on havia estiuejat en Capri. Constructor E.Roig 1955 Foto: S. Vila-Puig