Maria Rosa i Frederic Roda

by | març 9, 2017 | Opinió

Amics amb els que mantinguérem sempre una relació plena d’afecte.

Quan l’any 1957, després del nostre matrimoni, l’Elisa i jo anàrem a viure al carrer de Miquel Servet, estrenarem casa i veïnatge amb els que d’antic habitaven aquell barri de Bellaterra. 

Els habituals eren ben pocs. Sols tres famílies ocupaven les torres que hi ha a mà dreta de l’avinguda: els Uribe, els Pons i els Sanllehí. A l’esquerre, al primer tram hi havia un mur -semblant a unes restes ibèriques- i al seu darrera un deliciós bosquet en el que hi creixien brucs i farigoles i en el que hi niaven rossinyols que, al clar de lluna, feien sentir els seus refilets prodigiosos. Sota aquells pins jo hi havia collit algun rovelló. 

El en segon tram -entre els carrers de Miquel Servet, Sant Pancràs i Jeroni Martí-  s’hi troba la  finca que Joan Fàbregas, pioner de Bellaterra, va comprar l’any 1932 i en la que hi va fer construir la seva torre i posteriorment dues més. Recordo molt bé al senyor Fàbregas i la seva esposa, les fesomies i actituds d’uns d’els capdavanters de la nostra urbanització, compartint presència amb altres residents il·lustres: Frederic Roda Ventura, Rolando Cottet, Josep Salsas, Clement Vidal, Joaquim Cassolà…

La casa pairal dels Fàbregas -pulcrament conservada- fou en la que hi visqué de soltera i després de casar-se amb Frederic Roda, la gentil Maria Rosa que jo havia vist, els anys quaranta, una joveneta encara,  pedalejant pels carrers de la urbanització.

Amb la parella mantinguérem sempre una afectiva i intensa relació fonamentada, ben segur, pel nostre veïnatge i coincidents afinitats en molts aspectes que ens apropaven. El cert es que al llarg d’anys -tota la seva vida a Bellaterra- ens prodigàrem una mútua i profunda  simpatia. L’Elisa i jo conservarem perennement el record dels bons amics.

Frederic sortia cada matí amb la seva NSU cap a Barcelona (els Roda, pare, fills i néts han estat sempre uns fanàtics motoristes). La moto era el seu mitjà de locomoció preferit -el ferrocarril quedava en un discret segon pla- i és que imagino ha d’ésser molt gratificant governar els comandaments d’una màquina com aquella, sentint l’aire fresc a la cara -llavors no calia portar casc- acompanyat de la musica ritmada d’un motor de qualitat. 

A Maria Rosa la veiem passar a diari per davant de casa anant a l’Escola Tagore -creada per ella amb la col·laboració de Ramon Fuster- lluint un bonic vestit groc (el seu color preferit) i portant al braç un ram de gladiols vermells.

A l’escola Tagore hi anaren els nostre fills, que coincidint amb infants de Bellaterra i altres localitats, tenien accés a un ensenyament de qualitat i a unes relacions que encara avui mantenen.

El veïnatge i convivència amb nostres recordats amics propiciava que ens convidessin a les reunions i trobades que organitzaven sovint en el seu espaiós jardí i a les que acudia gent interessant amb qui donava goig conversar, escoltar música, o veure la representació d’una obra de teatre. 

Maria Rosa fou d’esperit inquiet i emprenedor. Una proposta de Frederic -a punt sempre d’engrescadors suggeriments- es proposava fer-la realitat superant dificultats -a voltes serioses- a les que s’enfrontava acceptant confiadament el risc.

A principis dels vuitanta, va muntar a Sant Cugat “Com a casa”, un saló de te que més tard convertiria en  restaurant, projecte en el que l’Elisa i Núria Mestres, també hi  participaren.

La grandària de la cuina -per exemple- no era pas l’apropiada per atendre la demanda d’una clientela, que ben prompte esdevingué nombrosa i addicta, com es pot comprovar per les mostres de complaença que els comensals deixaren escrites i per les bones critiques que els dedicaren els experts. Foren vuit anys de treball il·lusionat i intens.

 

Recordarem sempre més  Frederic i Maria Rosa amb autèntic afecte.

Frederic Roda al jardí de casa seva, rodejat de membres de la Old Vic Company, març de 1980 Foto: S. Vila-Puig

Entre totes i tots fem BellaterraDiari.

Gràcies per llegir aquest contingut

Vols llegir més…?

“En memòria d’Esteve Faus”

“En memòria d’Esteve Faus”

“En la remodelació del Club va ser un suport cabdal a la Junta, amb consells no exempts de prudència, però amb una gran visió de futur”

0 Comentaris

0 Comments

Leave a Reply

Aquest lloc utilitza Akismet per reduir els comentaris brossa. Apreneu com es processen les dades dels comentaris.

%d bloggers like this: