Ofe Rigart al capdavant del gimnàs Bellaterra | J. Macarulla

 

 

 

  

Arran de l´escrit que gentilment en Jordi Tardós ha tingut a bé dedicar-me a facebook, he pensat que fóra bo afegir el meu pensament sobre la participació del Gimnàs Bellaterra dins aquella etapa de la nostra estimada comunitat.

 

 

 

  

Tot comença a final dels anys 70 quan amb un grupet d'amigues avançades per l'època, vam decidir fer classes de gimnàs a casa meva, ja que jo estava molt ficada en cursos i classes, cosa que feia des de molt joveneta.

 

 

 

  

Es van anar formant diversos grups i jo en donava totes les classes.

 

 

 

  

Després de 10 anys i davant l'afluència de participants, vaig pensar que fóra bo reproduir aquella mateixa situació a tota la població de Bellaterra sense distinció de sexe ni edat.

 

 

 

  

Ens vam traslladar a la plaça del Pi a començaments dels anys 90, període en què el Gimnàs Bellaterra va obrir les seves portes.

 

 

 

  

La seva inauguració, ja va ser tot un esdeveniment social. La benedicció de mossèn Toni i l'assistència d'un llarg centenar de persones, presagiaven que quelcom d'important s´estava forjant a Bellaterra.

 

 

 

  

La Bellaterra dels principis dels 90 era una Bellaterra que creixia de forma continuada i per tant eren moltes les noves famílies que arribaven a la nostra comunitat i es trobaven sense massa vincles socials, excepció del col·legi dels fills o algun amic aïllat que poguessin tenir a la zona.

 

 

 

  

Aquesta circumstància junt amb l'interessant de seu programa, va fer que una bona quantitat de veïns volguessin participar de forma continuada de les moltes activitats que es duien a terme en el Gimnàs Bellaterra.

 

 

 

  

Pel que al gimnàs es refereix, en aquella època van començar les pràctiques dels steps i ja em veus agafant els estris i cap a París a aprendre aquella activitat més novadosa.

 

 

 

  

En mig dels anys 90, quasi 200 famílies tenien algun lligam o vincle amb el Gimnàs Bellaterra.