A la dècada de 1970 al 1980 els nens passaven més de 2 hores a l’aire lliure entre setmana i més de 9 els caps de setmana sense importar el clima. Un estudi realitzat l’any 2013 va trobar que els nens i nenes passen més d’una hora a l’aire lliure entre setmana i més de 4’5 els caps de setmana, quasi la meitat de temps.
Sovint ens trobem que l’únic moment en que els nostres fills i filles estan a l’aire lliure entre setmana són en les hores de pati de l’escola. Els caps de setmana, masses vegades, ens acontentem en sortir un parell d’horetes al parc a les tardes.
Cada vegada ens costa més i més motivar els nens i nenes a sortir de casa, desenganxar-los dels ordinadors, les tauletes, les televisions i els mòbils per anar a fer un vol a l’aire lliure. I ja no parlem quan decidim fer alguna excursió, si no hem estat una disciplinada família excursionista que els hem habituat des de petits.
Al cap de la setmana, realment les nostres criatures estan molta estona en espais tancats i molt poc a l’aire lliure, un fet preocupant que afecta al seu comportament. Richard Louv en el seu llibre titulat “El darrer nen als boscos” va utilitzar el terme “trastorn per dèficit de la natura” per descriure els problemes de comportament que desenvolupen els infants que passen molt poc temps a l’aire lliure i en contacte amb la naturalesa.
Experts han detectat que els nens i nenes de ciutat són més insegurs, nerviosos, moguts, tenen un pitjor control del seu moviment, són menys àgils, són menys autònoms, més impacients, i poden presentar problemes d’obesitat, estrés, trastorns d’aprenentatge, hiperactivitat, fatiga crònica i depressió entre d’altres.
I és que si observem el comportament dels animals, sense anar més enllà, podem entendre que a nosaltres i als nostres fills ens pugui passar el mateix. Què passa quan a un animal se’l té per un llarg temps en un espai tancat? O els nostres fills, no heu observat mai què passa quan plou i han de passar tot un dia tancats a casa? Es posen molt nerviosos.
