El santcugatenc Josep M. Batalla és el fundador i director creatiu de La Casa de Carlota, un estudi de disseny fundat fa 4 anys a Barcelona format per professionals, estudiants i persones amb Síndrome de Down i Autisme. L'any 2016, l'estudi era reconegut amb el Premi Ciutat de Barcelona en la categoria de disseny pel seu projecte Citizen Refugees Project.
Què és La Casa de Carlota?
És un estudi de disseny on fem des de campanyes de publicitat tradicionals, fins a logos, pàgines web… El que ens fa molt diferents és que l'equip creatiu de La Casa de Carlota està format per tres tipus de cervells absolutament diferents. Uns són els creatius i dissenyadors de tota la vida; els altres són els estudiants que fan pràctiques universitàries de disseny; i els tercers són persones amb Síndrome de Down i Autisme, i ara també persones amb malalties mentals. Són persones contractades i seleccionades pel seu talent. I aquesta barreja, aquest caos tan especial de maneres diferents de veure la vida, és el que fa que el producte final de La Casa de Carlota sigui molt especial i tingui un punt de diferenciació respecte altres estudis.
Un punt de vista diferent…
Estan contractats pel que saben fer. En el fons, la creativitat és fer les coses una mica diferent de com les fan els altres. Busquem ser originals i sorprenents. Les persones amb Síndrome de Down i Autisme tenen una manera de veure les coses que, com a creatiu, m'interessa molt, perquè és un cervell molt diferent.
Es tracta de trencar prejudicis.
Un dels meus prejudicis era el fet de tenir discapacitats al departament creatiu. I ara ja no parlem així, perquè no té res a veure una persona amb Síndrome de Down amb un Autista, i parlo des de l'experiència. Una persona amb Síndrome de Down té un pensament molt ingenu, per exemple, mentre que un Autista té una manera molt personal de pensar. I ho ajuntes amb joves estudiants, que es volen menjar el món. I acabes tenint una barreja que produeix un caos genial.
Com neix aquesta barreja?
Vinc del món de l'agència de publicitat, i un dia vaig dirigir un projecte per encàrrec que era per explicar a les escoles què és la Síndrome de Down. El projecte es deia Los peces no se mojan, i vaig barrejar nens de l'escola ThauSant Cugat amb nens amb Síndrome de Down. Junts van fer un conte, que va passar a ser un audiovisual per la televisió. Va ser una cosa molt gran, molt maca. El que vaig aprendre és que pensava que tindrien molts prejudicis, i va ser al contrari. Els nens, després de 5 segons, s'obliden dels prejudicis. Eren nanos que treballaven junts per fer un projecte.
Una experiència traslladada al món empresarial…
Fa 4 anys vam obrir La Casa de Carlota, una mica com un experiment. Mirar què passa si, dins del món de la creativitat, en un entorn laboral professional, no terapèutic, se seleccionen persones que tenen un talent, amb una manera diferent de pensar. Vam tenir la sort que moltes marques importants van confiar en nosaltres, com pot ser La Caixa, Nestlé o DKV, i a poc a poc se'ns va anar coneixent. Realment, veus que et vénen a buscar pel producte final que ofereixes, i no perquè tens persones amb “discapacitat” treballant amb tu. S'ha consolidat el model, i cada cop hi ha més marques que volen aquesta creativitat.
