Antigament a l'estació de Bellaterra no hi havia les màquines expenedores de bitllets que hi ha avui. Hi havia una guixeta. I a l'altra banda de la finestreta, el cap d'estació venia els bitllets. Era un sistema molt peculiar. Tenien impresos bitllets per a totes les estacions d'un cartó ben gruixut. Tant en segona classe com en tercera (la primera no existia).

 

 

 

  

  

Una frase usual era “un plaça Catalunya en segona si us plau”. I se sentia el cop amb el qual marcaven la data en el bitllet i el soroll de les monedes caient en el taulell.

 

 

 

  

  

A la guixeta, s'hi formaven cues d'impacients viatgers quan sentien arribar el comboi. La tranquil·litat es feia present quan algú deia “tenim temps, l'altre encara no ha arribat”, doncs al ser via única, els trens s'havien d'esperar l'un a l'altre, per fer l'encreuament a l'estació.