El “qefir” té el seu origen al Caucas (Geòrgia, Armènia), frontera natural entre Europa i Àsia. Marco Polo al segle XIII, ja el mencionava com al causant de que la gent habitant d’aquella regió visqués molts anys.

 

 

És un ferment (fong) en forma de nòduls, compost per diferents llevats i bacils que fermenten la llet mitjançant una reacció lacto-alcohòlica, a diferència del iogurt que només és làctica.

 

Té textura de iogurt, i és el que es pren i té beneficis sobre la salut.

 

 

BENEFICIS:

Sempre ha existit la controvèrsia sobre si el ésser humà adult ha de consumir llet de vaca o no, ja que hi ha molta gent que té problemes per digerir-la. A partir de la pubertat perdem un enzim (renina) que és la que ens permet assimilar-la.

 

 

El quefir, al ser un producte pre-digerit, té una digestibilitat molt alta, ja que el quall està fraccionat en partícules molt petites.

 

 

Afavoreix moltíssim la flora intestinal (la regenera), pel que s’aconsella prendre’n després de gastroenteritis, diarrees o tandes d’antibiòtics que destrueixen tota la flora.

 

 

Augmenta la secreció del sucs digestius, afavoreix la digestió, estimula el peristaltisme, elimina els gasos intestinals i està indicat per les úlceres d’estómac, el restrenyiment i les intoleràncies gàstriques.

 

 

S’aconsella en els herpes, anèmies, problemes hepàtics i ajuda a la producció de les vitamines del grup B i a neutralitzar el colesterol entre d’altres efectes positius. També, aplicat de manera tòpica, va bé per la psoriasis.

 

 

El quefir de 24 hores actua com laxant i el de 36 com a astringent.