Darrerament ha irromput amb força el terme “postveritat” per expressar el fenomen que es produeix quan els fets objectius tenen menys influència en la formació de l’opinió pública que l’emoció i les creences personals.

 

 

Allò cert ha deixat de ser rellevant, la veritat s’ha devaluat. Allò important no és el que passa, sinó el que la gent està disposada a creure que passa. Hem decidit creure abans el que ens agrada que el que és real. 

 

 

Quan llegeixo les paraules que concreten aquest fenomen i les conseqüències que se’n deriven quan aquest ha arrelat en la societat actual dels països ben estants (com ha estat el resultat de les darreres eleccions presidencials dels Estats Units i la sortida del Regne Unit de la Unió Europea, per exemple), no em vull quedar indiferent i m’agradaria pensar quina pot ser la lent correctora d’aquesta percepció esbiaixada de la realitat que ens envolta, com si es tractés d’un miratge seductor en el desert de les idees. 

 

 

Certament, l’anàlisi és complexe i requereix aportar elements de molts àmbits com el del coneixement científic (que intenta acostar-se a la veritat empírica), de la comunicació (i la importància de com comuniquem), de la psicologia (que permet acostar-nos al món de les emocions), de les humanitats (que ens donen eines molt útils per conèixer la nostra condició humana també en el passat), de la filosofia (que ens ensenya a pensar més enllà de la immediatesa), …. 

 

 

A nivell personal voldria aportar alguna reflexió, per avançar en sentit contrari al corrent postveritat. Es centren en tres elements: l’esperit crític, anar de dins cap enfora i el silenci.

 

  • Anar emplenant el dipòsit de l’esperit crític amb la lectura atenta de la realitat, des de diferents punts de vista, i fer-ne una síntesi. La nostra resposta al ser preguntats podrà anar més enllà de la percepció més temporal. Un diari en versió paper regalava la subscripció durant uns mesos als joves que complien els 18 aquell any. Quina bona iniciativa ! La lectura de notícies, articles d’opinió, dia rere dia, d’aquest i altres mitjans, ajuda a formar una opinió pròpia.  

 

  • No anar sempre a buscar la solució als problemes més enllà de nosaltres mateixos. Els miratges de fàcil formulació que prometen la felicitat més preuada, són això, miratges, se’n van amb la presència del primer núvol. És millor, potser, anar cavant un pou ben profund, preguntar-nos coses, buscar la resposta i així anant-nos coneixent.

 

  • Recuperar el temps pausat, la calma, la distància. El silenci. El soroll no ajuda a distingir la bona música. 

 

 

 

Tot un repte per la societat del futur, a la recerca de la veritat per tothom!