Ja ha arribat el gran tema de l’any! Avui podríem dir que al món podem trobar dos tipus de pares: els que votarien “deures sí” i els que votarien “deures no”. La dicotomia i la polèmica està servida. Segurament avui, després de llegir aquest article, el cisma serà evident.
Els deures en sí són un pal. Sí, això mateix, un pal quan ens tocava fer-los i un pal quan tens nens en edat escolar. Siguem sincers: qui de vosaltres torna a fer primària? (alço involuntàriament el dit índex com si fos una nena de 10 anys: estic fent 3r i 5è). He hagut de viatjar en el temps per retornar a la meva època d’estudiant (sóc d’EGB i tinc una certa edat: ja no és el mateix). La primera imatge que em passa pel cap és la de la meva agenda, que decorava cada any amb milers de coses, anotacions o fotografies. L’agenda només era una eina d’organització personal per no oblidar-me dels deures que havia de fer a casa o per apuntar les meves coses. Ara, en canvi, s’ha convertit en l’objecte vehicular de la relació entre la família i l’escola que obliga als pares consultar-la cada dia per establir un diàleg amb la professora; això vol dir que els pares estem obligats a consultar-la sempre.
Allí hi trobem les clàssiques i repetitives notes de la mestra: «Avui el seu fill no ha fet els deures», «La seva filla s’ha deixat el llibre a casa», «La seva filla no ha portat la llibreta a classe», «M’agradaria reunir-me amb vostè per parlar sobre el comportament del seu fill», «Recorda que el proper dijous la classe de la seva filla va d’excursió a…». Com podeu apreciar, el control parental és total. Al final sabem quan tenen un examen, quins exercicis han de fer, com es comporten a classe… bé, el primer pas per començar a ser uns hiperpares (vegeu article de la revista paresinens.cat). La confiança, els grups de whatsapp de pares on es demanen els deures… De tot això en podem fer milers d’articles. És més, aquí poden sortir milers d’articles per no dir un llibre sencer amb exemples i experiències vitals incloses.
Bé, per on anàvem? Ah, sí, pels deures! Ara hem de controlar el volum de tasques que tenen els fills, hem d’organitzar-los les tardes, els caps de setmana, l’agenda! Som omnipresents en totes les etapes de la seva vida i els encerclem en un control exhaustiu.
Crec que els pares hem de fer de pares, els mestres de mestres i tots junts hem d’anar a una per aconseguir l’èxit educatiu dels nostres infants i proporcionar-los una estabilitat i un discurs coherent.
