Història de tres festes

by | maig 2, 2017 | Opinió

Cerdanyola, com ara, no tenia un hospital on anar a parir o morir, però considero Cerdanyola el meu poble. Sempre m’he preguntat perquè té dues festes locals. Tots sabem vagament la raó però per tal que els joves ho sàpiguen, i els veterans ho recordin, he fet un petit treball de recerca sense internet (sinó, no té gens de gràcia). Doncs es veu que a mitjans del segle XX la festa patronal era al 25 de juliol, per Sant Jaume, a la resta del país Santiago, patró d’Espanya, una festa amb clars tints franquistes, amb una intenció purament d’oci, ja que era festa a tot el país. De totes maneres això no impedia de què la gent de la Cerdanyola de Dalt celebrés la seva festa local dedicada a la Mare de Déu anomenada Roser de Maig durant la primera setmana del mes, aquesta festa, al principi fou un pèl elitista i exclusiu del barri de Sant Ramon, però amb el temps esdevingué la festa més emotiva de totes. Després resulta que, a mitjans dels anys 60, el bon jan d’en mossèn Joan va reivindicar a Sant Martí com a patró del poble i amb el pas de la jove democràcia s’instaurà al novembre les festes patronals de la Tardor.

 

Ok, de moment ja en portem tres. Al final, quan cada regió adquirí la seva identitat, varen canviar Sant Martí per Sant Jaume, per tant, la cosa va quedar com la tenim ara. Jo, ja de petit, escoltava a la gent dir “La fiesta de todos es la de San Martín, la fiesta de los ricos y de las familias de toda la vida es la del Roser de Mayo”. Així semblava que era: un poble dues festes, la del populisme emigrant i la de l’elit i tradicional. Ara, amb el pas del temps, aquest fet ja no té cap transcendència, i els ciutadans gaudeixen de dos dies festius (si treballen aquí) i de dos cap de setmana de festivitat local.

 

Ni Déu, ni Franco ni l’estatus social ni hòsties! Allò important és tenir alguna cosa per celebrar, encara que sovint, no sapiguem el què. Bon Roser de Maig 2017 des d’aquesta humil, però ja veterana, secció.

 

Vols llegir més…?

Exercir de català és pesat però…

Exercir de català és pesat però…

Tenint un mínim d’estima per la nostra llengua i el nostre país, és impossible no sentir un profund disgust per la poca consideració mostrada per disposicions com ara l’obligació del 25% de classes en castellà, dictada pels tribunals insensibles vers la llengua pròpia del nostre país,

0 Comentaris

0 Comments

Leave a Reply

Aquest lloc utilitza Akismet per reduir els comentaris brossa. Apreneu com es processen les dades dels comentaris.

Rep les notícies de BellaterraDiari al teu correu

Gràcies per subscriure't al butlletí de BellaterraDiari!

%d bloggers like this: