El pintor Vila-Puig, el meu pare

by | maig 3, 2017 | Opinió

 

Joan Vilapuig al seu estudi de Bellaterra, l'any 1943 Foto: Joan Gusi

 

 

 

Joan Vila Puig, nascut a Sant Quirze del Vallès l'any 1890, moria a Bellaterra el 6 de març de 1963. Hi va viure vint-i-set anys (de 1936 a 1963) l'estada més llarga en un domicili dels que va habitar durant la seva existència.

 

 

Tot i la tranquil·la manera de fer i viure assossegat, la seva presència a Bellaterra es feia evident, per estar vinculada a l'entorn que amb tanta freqüència va portar al llenç.

 

 

Se'l coneixia com el pintor del Vallès, per la reiteració que del sobri paisatge de la comarca trobem en la seva obra. Jo hi afegiria encara: el seu Vallès es circumscrivia a dos llocs concrets: Santiga i Bellaterra. 

 

 

Santiga era per ell la culminació temàtica. L'església, les belles masies, els pallers de l'era, les rieres i els camins, el motivaren sempre. A Vila-Puig li calia encarar-se amb la natura. Mai va pintar a l'estudi, trobava a faltar la “lluita” amb el camp obert, segons deia. Va viure els corrents innovadors però, mantingué sempre fermes les seves arrels conservadores: la evolució de l'art cap a introspeccions profundes no havia arribat encara. Ho reconeixia el critic Josep Maria de Sucre, escrivint: Vila-Puig pinta el que veu, amb profund i personal respecte.

 

 

Bellaterra no va quedar pas enrere. Hi anà a raure l'any 1936 i aviat s'adonà que el voltants de casa seva li brindaven un seguit de motius que li plaien de manera especial. I així fou com, una vegada i una altra, plantà el cavallet en el camí de Cerdanyola, prop de la masia de can Domènec, en les vinyes i torrentades de can Miró. S'ha dit d'ell que s'apropava a la terra amb la mateixa voluntat i constància amb que ho fa el que la treballa. En la pintura de Vila-Puig s'hi endevina l'amor que sentia pel seu terrer, cercant en cada obra llum i intenció diferents, sens defugir l'austeritat del nostre paisatge.

 

 

Quan tenia catorze anys, els seus pares optaren per anar a viure a Sabadell, això li va permetre poder assistir a les classes de dibuix que Joan Vila Cinca impartia a l'Escola d'Arts i Oficis. Més tard passà a la Llotja barcelonesa on treballà amb Modest Urgell, entre altres. L'any 1917 gràcies a una pensió de l'Ajuntament de Sabadell, en va passar dos a Madrid per  estudiar a la Escuela de Bellas Artes de Sant Fernando, en la que va tenir de professor a Julio Romero de Torres.

 

 

Exposà la seva obra, per primera vegada, a Granada l'any 1918 i el 1920 ho feu a Barcelona i Madrid, rebent unànimes elogis de la crítica.

 

 

L'any 1922 es casa amb Maria Codina, amb qui tingué tres fills. A Bellaterra hi arribà el 1936 i la seva imatge associada al seu cotxet va ésser ben coneguda. Amb ajuda del petit vehicle feia escapades constants per apropar-se als paisatges preferits del Vallès, el Bages, el Maresme… tot i que a partir de 1946 va fer una estada anual a la Vall d'Aran.

 

 

Obtingué Primera Medalla de paisatge l'any 1934 i era acadèmic corresponent de la Real Academia de Bellas Artes de Sant Fernando de Madrid.

 

 

Fa més de cinquanta anys que el pare va morir i em costa admetre que hagin passat tan de pressa, és com si hagués perdut la noció del temps. Mantinc el seu record absolutament viu,  l'imagino encara anant a l'estació, prenent el tren cap a Barcelona per veure alguna  exposició i acostar-se al Cercle Artístic (llavors a la plaça de Catalunya), per retrobar els amics o participar en les sessions de natural -la figura la va practicar sempre amb gran encert.

 

 

Al demanar-me darrerament escriure sobre la Bellaterra ancestral, els seus homes i els seus hàbits, no he pogut deixar de recordar-lo.    

 

 

 

Camí, Bellaterra. Oli sobre tela any 1937 Foto: S. Vila-Puig

 

Vols llegir més…?

“La gran riuada”

“La gran riuada”

Tenia 9 anys. Plovia a bots i barrals. Encara érem a Bellaterra. Aleshores les vacances escolars acabaven a finals de setembre, quan llavors, es feien les maletes i tornàvem a Barcelona. Era un 25 de setembre i era un dimarts.

“Bellaterra monàrquica? En motiu de la mort d’Elisabet II”

“Bellaterra monàrquica? En motiu de la mort d’Elisabet II”

Bellaterra va ser fundada sens dubte per monàrquics i les seves maneres de fer les podríem titllar com gestores d’un petit reialme que s’havia constituït per reial decret – valgui la redundància – amb la permissivitat del moment d’una administració local, Cerdanyola del Vallès, que maldava per gestionar un poble que en qüestió de 30 anys havia passat de la pagesia a la indústria.

“La Festa Major ‘en minúscules'”

“La Festa Major ‘en minúscules'”

Però, per què la nit del divendres ha desaparegut? Cóm és que els joves no hi eren a la nit jove? Per què la única nit de la festa es va acabar a les 2 hores…? Ja no es fan des de fa temps les Gincames del Grup escolta o la Gincama Motor. Tampoc es fa el concurs de Pintura Ràpida ni tantes altres activitats que donaven joc, dins una mateixa franja, a que els veïns de diferents edats tinguéssin l’agenda “plena”.

0 Comentaris

0 Comments

Leave a Reply

Aquest lloc utilitza Akismet per reduir els comentaris brossa. Apreneu com es processen les dades dels comentaris.

Rep les notícies de BellaterraDiari al teu correu

Gràcies per subscriure't al butlletí de BellaterraDiari!

%d bloggers like this: