Inaugurem secció mensual tirant la mirada enrere tot recordant llocs i moments que ja no tornaran però que han estat importants per a moltes generacions de cerdanyolencs. Fem una mica d’història. Tot fent un cafè m’expliquen que la gent anava al Parc Adam i Eva a passar el dia, hi havia una font natural, inclús es podia banyar-se i pescar al rierol. Em diuen que al carrer Escoles hi havia l’Hípica Truyols i al Passatge Ajuntament un garatge amb tractors.
Escolto que diuen que al carrer Santa Anna li deien el carrer de les 7 Cases i que durant la guerra hi havia una tenda de queviures. Recordo que el meu avi em portava a la piscina Las Vegas i al Parc de la Uralita, les meves primeres pelis eren de sessió doble al Kursal o al Savoy, des de l’amfiteatre amb la llum de la llanterna de l’acomodador, i d’haver entrat un cop al Gold Black, una disco que abans era la sala de festes Rigalt. Em comenten que allà on hi era l’escorxador, Matadero, hi havia un safareig on la gent rentava a mà i els nens es banyaven a la pila. Al costat de la Renfe hi havia el bar Salla, des dels anys 20, i als Quatre Cantons hi va haver la bodega Felip, on és ara l’edifici de la Uralita.
Recordo a la Pista de l’Hoquei amb la seva piscina i que allà vaig veure el meu primer concert del Festival Blues. Al costat hi havia un edifici que m’agradava molt, la Torre Mora. Un altre edifici emblemàtic fou el noucentista la Torre Renom o del Rellotge, quina llàstima perdre joies de l’arquitectura del segle XX. Em diuen que a dalt d’on és ara el supermercat Padró Solanet s’hi passaven pel.lícules i feien ball als 50 ’s. Des de nen he sentit el dir que varen ser els anys 62 i 63 amb la Gran Nevada i la Gran Riuada.
Veig la Pineda de les Fontetes i penso que deu ser dels pocs paratges mil.lenaris, escolto algun single del Yaks o els Dalmatas imaginant que eren els grups locals de moda als 60 ’s i 70 ’s.
Tinc una fantasia: em veig a mi vestit de Gran Gatsby entrant al Cerdanyola Gran Casino, davant el carrer Sant Francesc, una festa plena de foxtrot, noies amb cabell curt i perles que fumen i beuen, homes que fan esport o juguen a la ruleta sense perdre mai l’elegància i els germans Roviralta, que s’ho miren tot des de despatx de dalt, mentre fan nous projectes per la seva fàbrica, la incipient Uralita. Feliços anys 20, mite o llegenda?
