En els darrers mesos he tingut alguns clients que m’han fet sentir la necessitat d’escriure sobre la conveniència de separar l’economia domèstica de la relativa a l’activitat professional: el negoci és el negoci, i convé tenir clar quines partides de despesa corresponen exclusivament a aquesta activitat.

 

 

El gruix del tema es centra en que, quan s’és un treballador amb un salari, és molt senzill separar ingressos de despeses, atès que la majoria de sortides de diners no tenen cap relació amb la feina que es desenvolupa (a excepció, potser, de transports d’anada i tornada de l’empresa, dinars fora de casa, cangurs i similars).

 

 

Ara bé, si els diners que entren a casa provenen d’una activitat professional o un petit negoci, em consta que sovint es barregen despeses relatives a aquests amb la resta de pagaments.

 

 

Cal determinar els objectius. La meva recomanació per als propietaris de petits negocis és iniciar la fase d’anàlisi per les despeses personals o familiars, amb la finalitat d’esbrinar què és el que la persona o família necessita per a viure d’acord amb les seves fites. Es tracta d’identificar les despeses que es produeixen amb independència de si la font d’ingressos és un salari o un negoci propi: menjar, lloguer o hipoteca, subministraments (aigua, llum, telèfon, etc.), les escoles dels nens, lleure, roba, vacances…

 

 

Un cop tenim el més bàsic, el que fa falta per a tenir un estil de vida amb el que ens sentim còmodes, és el moment d’entrar a analitzar el negoci.