El “colmado” Casas

by | maig 29, 2017 | Opinió

 

El matrimoni Casas i la seva filla Araceli Foto: Cedida

 

 

 

En la plaça Maragall, ubicat en un dels casals que hi construí l'Enric Roig, s'hi podia trobar el “colmado” regentat per Salvador Casas i Pilar Sureda, la seva muller.

 

 

Tota una institució, que gaudia d'un bon prestigi en la Bellaterra de la nostra joventut; moltes famílies hi feien la compra i evitaven així desplaçar-se a Sabadell o Sant Cugat, úniques alternatives del moment. 

 

 

Els Casas ja feia anys que corrien per Bellaterra, el Salvador i el seu germà havien portat el bar del Club. Tots plegats provenien d'una botiga de la Via Massagué de Sabadell -que jo recordo molt bé- la Xarcuteria Casas.

 

 

El “colmado” Casas, la carnisseria Bayó i la pastisseria Bou, foren els tres comerços de digne memòria de la plaça Maragall.

 

 

El petit, però ben proveït establiment, el freqüentaven molts bellaterrencs. La visita et  brindava la ocasió de compartir una estona i saludar algun veí, escàs de trobar en altre lloc.  

 

 

A més l'atenció que et dispensaven els propietaris era única. La Pilar, de veu potent i fàcil rialla, era l'anima de l'establiment. La seva simpatia i jovial manera de fer, era idònia per atendre els clients i vendre'ls qualsevol producte amb gràcia: dues coses que  tothom recorda.

 

 

A la botiga hi eren sempre col·laborant-hi els seus fills Araceli i Lambert, als que els més veterans recordem infants encara.

 

 

El Salvador era un cas apart: vital, indispensable i bon conversador, atenia als clients -sovint els caps de casa que tenien també l'habit d'anar a la tenda per fer la compra. Podies donar per segur que mentre et preparava la comanda, mencionaria algun fet recent o l'habitual comentari futbolístic, si la visita s'esqueia en dilluns. El Salvador era qui cuidava que a la tenda no hi manquessin productes, ell anava a cercar-los a Sabadell o allà on calgués amb el valuós ajut d'una petita camioneta SIATA 850, que esdevingué un dels vehicles característics de la Bellaterra d'aquells anys. D'aquest popular vehicle en vaig deixar constància en el meu opuscle “Autos del meu record a Bellaterra”, no podia ésser per menys.

 

Però si tot això no fos encara suficient, el Salvador era l'home providencial que en un moment donat podia resoldre qualsevol problema domestic que algun dels seus clients patís.

 

 -Salvador, m'he quedat sense butà…  o  Salvador no puc entrar a casa, no trobo les claus…

 

Amatent el bon botiguer feia acte de presència i en un tres i no res ho solucionava.

 

Al recordar el “colmado” no puc deixar de mencionar  la Katia, la dependenta que durant molts anys col·laborà prop dels Casas amb una gran eficiència. Jo la veig, encara una nena, amb el seu pare, el Joan, que amb el seu tractor i el corresponent remolc fou també un personatge de la Bellaterra ancestral per tenir present. Tingueu en compte que a més de fer variats transports, el Joan, va ésser molt temps l'encarregat de recollir les deixalles que es produïen en la urbanització.

 

 

Amb la Pilar repetides vegades havíem assistit a algun concert a Barcelona. Li fèiem la proposta i sempre accedia amb goig a acompanyar-nos a l'Auditori o al Palau. Tenia una especial sensibilitat per la música. En els seus darrers temps, alguna vegada trucava a la porta de casa i passàvem plegats una bona estona conversant i recordant, moments de la Bellaterra antiga, la seva addicta clientela i les bones estones esmerçades fent compres en el recordat “Colmado Casas”.

 

 

Vols llegir més…?

“Idea i somni”

“Idea i somni”

Tot plegat dona per pensar. I el primer que em ve al cap és que estem concebent una Catalunya independent sota el prisma dels partits i els polítics. És la seva visió la que preval davant la idea i el sentiment d’una gran part de la població catalana que va decidir dir prou al que el meu avi als anys 60 deia “una ocupació”, tot i no ser independentista.

“La gran riuada”

“La gran riuada”

Tenia 9 anys. Plovia a bots i barrals. Encara érem a Bellaterra. Aleshores les vacances escolars acabaven a finals de setembre, quan llavors, es feien les maletes i tornàvem a Barcelona. Era un 25 de setembre i era un dimarts.

0 Comentaris

0 Comments

Leave a Reply

Aquest lloc utilitza Akismet per reduir els comentaris brossa. Apreneu com es processen les dades dels comentaris.

Rep les notícies de BellaterraDiari al teu correu

Gràcies per subscriure't al butlletí de BellaterraDiari!

%d bloggers like this: