Malauradament ens ha deixat en Carles. En el dolor d’un esser estimat se’ns acudeix tot allò que ha estat de bo, de referència, i quedarà en el record aquells moments dolents, negatius de la vida que a ell especialment no li agradaven per ningú conclourà, i que resten per sempre en la memòria de cadascú. 

 

 

Fent filigrana periodística, com a ell li agradava de fer, faig dels set pecats capitals virtuts, en homenatge al qui fou mestre i senyor de molts de nosaltres

 

 

Potser en Carles era una persona supèrbia si, davant de tants supèrbis, prepotents, opulents, i vanitosos. 
Potser en Carles tenia avarícia i no renunciava a cap de les seves riqueses amb cordialitat, simpatia, i senzillesa. 
Potser en Carles practicava la luxúria, en primer lloc per si mateix i amb la que més estimava, sense prohibir cap plaer, que es facultat divina.
Potser en Carles gaudia de la golafreria, en tots els termes; suposo els seus bons oficis amb el gust per a la gastronomia asseguraven èxits y gaudi.
Potser en Carles tenia ira quant la injustícia apareixia a la seva vora i no era complaent amb la pedanteria i la mala fe.
Potser en Carles tenia enveja dels seus bons sentiments que també tenien els demès: la enveja que és converteix amb ambició positiva per igualar i millorar….
I potser en Carles també li feia mandra motiu de tantes tonteries com se li oferien, gaudint del silenci i no era esclau de la pressa o del temps.

 

 

Carles allà on siguis gràcies pel teu mestratge