Paisatge de Bellaterra – Aquarel·la de Montserrat Guillé Foto: S. Vila-Puig

 

 

 

En el seguit de records que darrerament he anat publicant en el diari digital, em plau avui dedicar-ne un  d'entranyable a Montserrat i Josep Antoni Devant, fidels amics amb els que  compartirem anys de plenitud a Bellaterra.

No puc precisar quan  ni com es va iniciar la nostra amistat,  però us puc dir que venia d'antic. Ens veiem amb freqüència i a les nostres converses no hi faltava mai una referència a l'art, particularment amb Montserrat, dotada d'una especial sensibilitat que posa de manifest en cadascuna de les seves obres.

Jo en tinc algunes perquè, a més de enviar-ne una cada any com a Nadala, Montserrat em va obsequiar un bon dia amb l'aquarel·la d'un paisatge deliciós de Bellaterra, tractat de manera subtil, amarat tot ell de dolces i harmòniques tonalitats.

 

He pensat que una bona manera de tenir-los presents seria publicant dos articles que en el seu moment els vaig dedicar. El primer recordant una trobada a Viladecavalls, el segon el que menciona el seu “escarabat” Volkswagen de l'opuscle “Autos del meu record a Bellaterra”.

 

La vinya dels Devant

Els Devant, feia temps que ens deien que un vespre d'estiu aniríem a sopar a la seva vinya de Viladecavalls. Ahir fou el dia, millor dit, la tarda triada per fer-ho. Ens volien mostrar els ceps plens de raïm, els fruiters que els envolten i també la casa de fusta que hi havien bastit darrerament. Perquè tota vinya, hort o  terra de cultiu, ha de tenir la seva caseta: quatre parets prop de l'ombra d'una  figuera,  alzina o cirerer,  on protegir-se  del sol  i poder  aixoplugar-se 

quan cau un ruixat imprevist. Jo recordo molt bé les que hi havien en les vinyes de can Miró i en les més magres de can Domènec que envoltaven la nostra casa de Bellaterra. Hi entrava, quan de vailet, podia passejar-me pels viaranys que les travessaven entre pàmpols rogencs i raïms ufanosos.

 

Els Devant a la seva vinya, també hi tenen una caseta. Una bonica casa de fusta que els va venir d'Alemanya, obsequi de l'empresa amb la que col·laboren, al complir-se deu anys de bona relació. Es per tant un doble símbol, ja que a més de bon abrigall en les seves estades a la vinya, els recorda els lligams que han tingut sempre amb aquell país i amb la seva gent ordenada i metòdica.

Com els diguérem repetidament, fou una experiència diferent i meravellosa. No és fàcil avui poder conversar una llarga estona amb uns amics, gaudint d'un bon sopar a l'entorn d'una taula emplaçada en una vinya de ceps venerables, mentre la llum del capvespre dona pas, lentament, a la de la lluna, gairebé al ple, i a la d'un infinit nombre d'estels.

 

 

 

El Volkswagen “escarabat” dels Devant

Els Devant han viscut una pila d'anys a Bellaterra, tot i que en fa alguns que per una poderosa raó optaren per traslladar-se a Viladecavalls: la seva empresa esta ubicada en el polígon industrial d'aquella població.

Però no els perdérem pas tots: a Bellaterra hi resta Martí, el seu fill gran, que hi segueix vivint amb l'esposa i fills.

Dels Devant en podria parlar molt i molt bé… però del que es tracta ara -tal es el propòsit d'aquest petit treball-  es fer-ho del seu automòbil. 

 

 

 

Quan arribaren a Bellaterra procedents d'Alemanya -país en el que residiren molts anys- portaren el seu automòbil, un Volkswagen “escarabat” de color clar objecte de totes les seves atencions. El mantenen impecable i ho dic en present perquè els segueix acompanyant i dorm encara al garatge de la seva torre de Viladecavalls.

 

La imatge de l'”escarabat” amb la Montserrat al volant és indissociable de la Bellaterra de la meva joventut. Se'ls veia a diari, generalment a la plaça de l'estació on aparcava per anar a agafar el tren.

 

Els trobem a faltar. Els Devant ja no venen a Bellaterra. Els enyorem a ells i al seu “escarabat” de color clar. 

 

 

Un Volkswagen 'escarabat' com el del Devant. Foto: Cedida