COMIAT

 

A la Francisca Fisa

la Planxadora de Bellaterra

31 de maig de 2017

 

Vas viure un temps rebregat, indòmit

i l’has sabut allisar amb el teu ofici

que no demana presses.

T’has donat i ens has donat

per aprendre de tu, veïna il·lustre,

i del teu aixopluc n’has fet llogaret,

un punt de referència per avenir-nos.

I ara te’n vas, camí de Miró avall

cap a una vall ben propera i tant llunyana,

potser per planxar túniques celestes

o els núvols encotonats i ben humits

del temps de la primavera.

Reposa la post, i el cistell i la panera

i l’estri de planxar. Com tu, reposen

adormits dins el son de llarga durada.

 

irf