L'Entesa per Cerdanyola va ser un grup electoral que es va constituir de cara a les eleccions municipals de l'any 1979. A Cerdanyola feia temps que ja existia el GEPIC (Grup d'Esquerres Populars Independents de Cerdanyola). Aquest grup estava format per algunes persones “escindides” del PSC (Congrés) i per altres agrupades entorn del Congrés de Cultura Catalana (CCC). Defensava la conveniència de posar en marxa una candidatura unitària de totes les forces de l'esquerra progressista, per intentar guanyar aquelles primeres eleccions municipals.
Al mateix temps, al PSUC (en aquell moment, sense cap mena de dubte, la força política majoritària a Cerdanyola, i el partit a qui molta gent donava com a segur guanyador de l'alcaldia) es vivien tot un seguit de tensions internes, cada cop més intenses. Un grup de militants tenia la sensació que, al partit, els interessos del poble de Cerdanyola quedaven, en moltes ocasions, relegats a un segon pla davant d'altra mena d'interessos. Finalment, un grup de persones van acabar sortint del partit.
Així, l'Entesa per Cerdanyola es va constituir, finalment, com a resultat d'un acord entre els dos col·lectius: el GEPIC i els exmilitants del PSUC. A aquest projecte es van afegir, posteriorment, diversos ciutadans independents que provenien, bàsicament, de l'entorn de la “Revista de Sardanyola” (que, ja des dels darrers anys del franquisme, s'havia convertit en un dels principals punts de trobada de les forces d'esquerra i progressistes de la ciutat) i també del moviment feminista.
