Nascuda a Cerdanyola del Vallès i filla d'un rabassaire molt actiu políticament, la inquietud de Serafina Poch la va portar, des de molt jove, a emprendre una aventura vital i acadèmica que, finalment, la convertiria en la introductora de la musicoteràpia a l'estat Espanyol.
Serafina Poch i Blasco va néixer a Cerdanyola del Vallès l'any 1931. Filla d'una de les famílies més conegudes del poble – el seu pare, Ramon Poch, era un dels membres més actius de la Unió de Rabassaires, i va arribar a ser jutge de Pau a proposta d'ERC -, la família, però, es va instal·lar a Barcelona el 1950, després de la mort del seu pare.
Amb només 20 anys, Serafina Poch, seguint el consell que aquest sempre li havia donat (“primer aprova unes oposicions, i després fes el que vulguis amb la teva vida”) ja havia guanyat una plaça de mestre nacional a Galícia, després de finalitzar els estudis de magisteri. També dominava, des de petita, el piano. La música s'havia convertit, feia temps, en una de les seves principals aficions.
Després d'un any a Galícia, però, demana una excedència per tornar a Barcelona i matricular-se a la Facultat de Filosofia i Lletres i seguir estudis de Pedagogia i Psicologia. Quan arriba el moment de preparar la tesina –que en un primer moment volia dedicar a la psicoanàlisi infantil – marxa a la Universitat de La Sorbona, a París, per documentar-se sobre el tema. Aquella primera idea, però, no arriba a quallar.
De tornada a Barcelona, un comentari, en principi intranscendent, a un dels seus professors (el prestigiós psiquiatre Nicanor Ancochea), va fer saltar l'espurna del que posteriorment es convertiria en l'eix de tota la seva carrera professional. Aquell dia, Poch li va dir de passada, a Ancochea que, possiblement, la música podria ser una bona forma d'intentar connectar amb els nens més petits, que encara no han après a parlar. Instantàniament, Ancochea li va explicar que acabava de rebre un text, signat per Juliette Alvin, que defensava exactament la mateixa tesi que, en aquell moment, era molt innovadora. Suggerint-li, tot seguit, que podia ser un excel·lent tema per a la tesina que tenia pendent.
El text d'Alvin la va fascinar, i la va empènyer a “enclaustrar-se” durant uns mesos a la Biblioteca Central de Barcelona buscant referències en textos clàssics sobre el poder curatiu de la música. Acabaria viatjant a Anglaterra per conèixer personalment a Alvin. Finalment, el 1964, publica la seva tesina, titulada “La Influencia de la Música en el Niño” i es llicencia en Filosofia i Lletres. Aquest és el primer text publicat a Espanya sobre musicoteràpia. Però no en té prou, i vol aprofundir més en el tema…
