Els Premis Laus es van crear als anys setanta per l'Associació de Dissenyadors Gràfics i Directors d'Art (ADG-FAD), amb l'objectiu de reconèixer l'excel·lència en el disseny gràfic i la comunicació audiovisual arreu de l'estat espanyol. Aquests premis són considerats els més importants d'aquest país. El jurat, nacional i internacional, rep més de 1.500 sol·licituds i se'n preseleccionen unes 250, i accepten ser-ne membres perquè els premis ofereixen una garantia d'extrema qualitat. Barcelona sempre ha acollit aquest Premi.
Entre les diverses categories hi ha la del “Laus d'Honor” que, en aquesta 46a edició, ha estat atorgat al bellaterrenc Enric Aguilera per a la seva trajectòria professional com a màxim exponent del packaging en el segment del gran consum. Alhora també s'ha destacat la seva vessant de dissenyador gràfic, amb la que ha marcat a tota una generació de dissenyadors.
Enhorabona Enric. Com vas començar en el món del disseny gràfic?
Vaig començar estudiant a l'escola Massana els anys en què és coneixia per primera vegada en aquest país el disseny gràfic. Quan estudiava ja treballava en algun petit estudi. L'any ni me'n recordo… Sobre el 1973.
Les bases dels Premis Laus posen èmfasi que les obres guanyadores han de tenir sobretot un impacte en la nostra societat. Creus que el disseny gràfic pot contribuir a millorar la nostra societat?
Si clar, és a dir per exemple una senyalització en una autopista pot intervenir el dissenyador gràfic, una senyalització en un hospital pot intervenir un dissenyador gràfic i el teu dia a dia sempre estan els dissenyadors gràfics. Tot està rodejat de disseny. Hi ha països molt avançats socialment on el disseny en general és prioritari. Per exemple al nord d'Europa el disseny és quelcom cultural, ho porten a la sang.
El meu pare deia que els dissenyadors eren uns analfabets, ja que feien unes lletres que no s'entenien gens.
(riu) Si això és el gran perill, recolzar-te en el disseny per disculpar la teva ineptitud. Al final el disseny sempre és comunicació. Si la gent no entén el que fas no té sentit el disseny i estàs fracassant com a dissenyador. Una altra cosa és que siguis un artista. Un artista fa el que vol. Si m'entens bé i si no també. La funcionalitat i el disseny sempre van units totalment.
